Oleg Sentsov: "A Rússia no existeixen els judicis justos"

BarcelonaFa poc més de dos mesos que el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov (Simferopol, 1976) va ser alliberat en un intercanvi de presos entre Rússia i Ucraïna que va tenir lloc el 7 de setembre després de tres setmanes de negociació. Condemnat a vint anys de presó per oposar-se a l'annexió de la península de Crimea a Rússia, Sentsov va ser empresonat el 2015 i enviat a un centre a tocar del cercle polar àrtic, a Iakútia. "Em van detenir el maig del 2014, dos mesos després de l'ocupació de Crimea per part de Rússia i del referèndum il·legal. La meva acusació va ser fabricada per Rússia per demostrar que Ucraïna és un país terrorista", ha explicat aquest dilluns Sentsov en una trobada amb periodistes organitzada pel Parlament Europeu. Guardonat amb el premi Sàkharov 2018, el cineasta és a Barcelona per participar en el 16è Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, on presentarà aquesta tarda als Cinemes Texas El caso Oleg Sentsov, un documental sobre el seu cas dirigit per Askold Kurov.

Acusat de terrorisme i tràfic d'armes, Sentsov assegura que es van fabricar proves falses contra ell i que va patir tortures. "Són tot fantasies. La meva condemna es va basar en dos testimonis fets després de ser torturats. Quan es va posar de manifest al judici, tot això no es va tenir en compte. A Rússia els judicis justos no existeixen", ha afirmat el cineasta, conegut sobretot pel film Gamer, estrenat el 2011. Sentsov ha explicat que els primers anys de presó els va passar "en una cel·la de dos per tres metres sense res". Després va ser traslladat a Sibèria, on "hi ha nou mesos de neu i les temperatures a l'hivern arriben a 40 sota zero". El 14 de maig del 2018 va iniciar una vaga de fam per demanar l'alliberament de tots els presos polítics ucraïnesos empresonats per Rússia i que va durar 165 dies. "Al principi em van torturar perquè declarés, però davant tot el suport internacional van deixar de tocar-me", diu Sentsov, que denuncia "una pressió psicològica molt forta" des que el van detenir fins que el van alliberar.

Contra l'actitud "suau" de la UE cap a Putin

Crític amb el rol de la Unió Europea davant les polítiques russes, Sentsov considera que "cal una actitud més dura" cap al govern de Putin. "La Unió Europea podria prendre mesures més fortes. Si deixés de comprar gas i petroli a Rússia, el règim de Putin deixaria d'existir –diu el cineasta–. Però no es fa perquè les pèrdues econòmiques serien massa grans". Des del seu punt de vista, la UE "té una actitud més suau cap a Rússia que els Estats Units", però "Putin és una persona dura i els mètodes suaus amb ell no funcionen".

Sentsov no és especialment optimista sobre el futur del conflicte territorial de Crimea: "Putin és un jugador molt fort i cínic. El seu objectiu no és retornar res a Ucraïna, sinó tot el contrari". L'annexió a Rússia ha provocat, diu, dos grans problemes a Crimea. "És un territori ocupat però ningú ho reconeix. No hi haurà cap tipus de desenvolupament a la zona ni cap perspectiva d'inversions", subratlla el cineasta, que denuncia també que "qualsevol persona de Crimea que es pronunciï a favor d'Ucraïna en patirà les conseqüències".

Amb tot, el cineasta no veu amb mals ulls el nou govern ucraïnès, encapçalat per Volodímir Zelenski. Sentsov espera que Zelenski posi fi a un dels principals problemes d'Ucraïna, la corrupció lligada a "un sistema ambigu i postsoviètic". També valora positivament que Zelenski sigui "una cara nova" i considera que, votant-lo a ell, els ucraïnesos han votat en contra de l'expresident Petró Poroixenko, que segons Sentsov "va decebre el país".

El cineasta no ha volgut opinar sobre la situació dels exiliats i els presos polítics a Catalunya, ja que és partidari de no pronunciar-se "sobre els problemes d'altres països, perquè primer hem de resoldre els nostres". Sobre el paper d'Ucraïna en l'impeachment del president dels Estats Units, Donald Trump, Sentsov ha definit la història de "desagradable", que respon "a una lluita interna dels EUA". "Fa mal a la imatge d'Ucraïna –ha destacat Sentsov– perquè es tracta d'un afer quasi privat que utilitza la lluita política".