Cinema

Noves regles als Gaudí: les produccions catalanes es queden tot el pastís

L'Acadèmia elimina la norma que permetia nominar com a talent català films de fora de Catalunya

Dilluns, a l'assemblea ordinària que va celebrar l'Acadèmia del Cinema Català, a alguns socis de la institució els va pujar la mosca al nas quan la intervenció d'un soci va posar sobre la taula un assumpte que no figurava en l'ordre del dia: l'anul·lació de la norma del talent català que permetia ser candidat als Gaudí a qualsevol català independentment de la nacionalitat de la pel·lícula en què hagués treballat. La modificació de les bases, que la junta de l'Acadèmia va decidir fa uns mesos sense consultar els socis, deixa els Gaudí únicament en mans de les produccions catalanes i els equips tècnics i artístics d'aquestes produccions. A partir d'ara, els catalans que participin en pel·lícules estrangeres o amb menys d'un 20% de producció catalana no es podran inscriure en els premis. I tot i que sembli un detall menor, és un canvi amb implicacions profundes.

La norma es va crear el 2012 degut a les fuites constants de talent provocades per la fragilitat endèmica de la indústria audiovisual catalana. No s'hi acollien només quatre gats: en l'última edició dels Gaudí van optar a la nominació 56 professionals catalans de 24 produccions no catalanes. Un bon grapat d'ells van aconseguir la nominació i cinc van acabar guanyant l'estatueta: el tècnic de so Marc Orts per Dolor i gloria, Mauro Herce per la fotografia d' O que arde, el productor Oriol Maymó i l'actor Enric Auquer per Quien a hierro mata i Karra Elejalde per Mientras dure la guerra. Cinc premiats de 22 categories –és a dir, un 22% del palmarès– que amb la nova reglamentació ni tan sols estarien nominats.

Sense el paraigües del talent català, Eduard Fernàndez no hauria guanyat un dels seus quatre Gaudís, el de millor actor per El hombre de las mil caras, i en comptes de les nou nominacions que té (rècord entre els intèrprets) només en sumaria cinc. Tampoc hauria pogut guanyar el Gaudí Laia Costa per Victoria ni Juan Antonio Bayona per la direcció de Lo imposible que, de fet, no hauria pogut ser la gran triomfadora dels Gaudí de 2013, ja que no era producció catalana i els seus sis premis van ser tots per a catalans inscrits gràcies a la norma del talent català. Qui sí que podrà seguir guanyant Gaudís seran els no catalans que participin en produccions catalanes, com ja ho van fer en el passat José Sacristán, Ricardo Darín, Penélope Cruz, Israel Gómez, Natalia Tena o Emma Suárez.

Una fotografia més realista

Per què aprimar la projecció potencial dels premis en un moment en què la caiguda d'aportacions públiques ha fet minvar molt la producció audiovisual catalana? Fonts de l'Acadèmia expliquen que, precisament, és per constatar aquesta realitat: “Cada vegada hi ha més professionals catalans treballant arreu del món. Bona notícia a priori, però no tan bona si considerem que molts ho fan com a única sortida davant la dura realitat que viu el cinema català”. El motiu per eliminar la norma, doncs, seria “evitar la distorsió” que el nombre de professionals inscrits a través d'aquesta norma provoca en la foto d'una indústria que “està perdent musculatura de manera alarmant”.

Isona Passola, que encara l'últim any del seu mandat com a presidenta de l'Acadèmia i no es presentarà a la reelecció, afegeix que “seria inabastable inscriure als Gaudí tots els tècnics, actors i directors que ara treballen pel món i a més allargaria molt la gala”. Davant la situació, diu, van preferir optar per “seguir el model de la resta d'acadèmies europees, que no van recollint pel món el talent alemany, francès o italià”. Per a la presidenta, els Gaudí han d'assemblar-se el màxim possible a la resta de membres de la xarxa europea d'acadèmies de cinema FAN of Europe. “Ja és prou excepcional que una acadèmia sense estat com la nostra en formi part i no crec que en aquest sentit quedi bé que donem premis al talent que marxa”, apunta.

Altres models europeus

És cert, com diu Passola, que la majoria d'acadèmies europees atorguen els seus premis als equips de les produccions nacionals, però no totes: els Bafta britànics premien totes les pel·lícules estrenades al Regne Unit amb independència de la nacionalitat. Així, el coreà Bong Joon-ho es va endur el Bafta al millor guió per Paràsits i Pedro Almodóvar també ha guanyat el Bafta com a guionista i director. Els Gaudí tenen més particularitats, començant per un premi a millor pel·lícula limitat a produccions en català. Als César francesos, per exemple, hi poden triomfar també films en anglès com va ser el cas d' El pianista.

En l'any més complicat per la situació del covid-19, endurir les condicions d'admissió a la festa dels Gaudí no deixa de ser una jugada arriscada. En qualsevol cas, no hi ha marxa enrere. Els pròxims Gaudí no comptaran amb el talent català de la producció de Netflix El practicante, de Carles Torras, filmada a Catalunya i amb un equip majoritàriament català. Tampoc optaran al premi Àlex Brendemühl per Akelarre o Albert Pintó i Bea Segura, respectivament director i actriu del thriller de terror Malasaña 32, ni una de les grans protagonistes de Voces, Belén Fabra.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF