UN CAS HISTÒRIC OBERT
Cultura 04/06/2011

Noves proves confirmen que Irurita no és tan màrtir

El bisbe franquista Manuel Irurita va morir oficialment a mans dels anarquistes el 36. L'ARA i Sàpiens han tingut accés a una nova prova que demostra que el 1937 el bisbe encara era viu i Franco no va voler salvar-lo.

Sílvia Marimon
2 min
Beneint la generalitat Els primers mesos de la Guerra Civil, Manuel Irurita es va amagar a casa de la família del joier Antoni Tort, al carrer del Call número 17. Des de la seva cambra beneïa cada vespre el Palau de la Generalitat.

Barcelona."El meu pare -el metge Lluís Vila d'Abadal, fundador d'Unió Democràtica de Catalunya- va anar el juny del 1937 a París per intentar negociar l'intercanvi de Manuel Carrasco i Formiguera pel bisbe Ururita. No ho va aconseguir, perquè Franco volia matar Carrasco i Formiguera, que l'únic mal que havia fet era ser catalanista i catòlic, i li interessava convertir el bisbe Irurita en màrtir. El meu pare va tornar molt decebut i va morir dos mesos després", explica Pilar Vila d'Abadal. La vídua de Joan Triadú es va adreçar a l'ARA arran de la publicació dimarts passat de l'article "Irurita no va morir afusellat", en què es feia un avançament del reportatge que la revista Sàpiens publica aquest mes sobre el cas Irurita.

Pilar Vila d'Abadal conserva una carta que el seu germà Marià Vila d'Abadal va escriure el juny del 1968, després d'una trobada a París amb l'aleshores secretari d'Unió Democràtica, Josep Maria Trias i Peitx. "Precisament era ell -escriu Marià referint-se a Trias- el que estava en tractes amb els suposats detentors del bisbe Irurita, per aconseguir l'alliberament del bisbe. Si hi hagués hagut alguna proposició referent al bisbe, ell l'hauria sabut. Vaig parlar-li també de si sabia si el pare havia fet alguna cosa per a en Carrasco. Ell estava convençut que durant la seva darrera estada a París va fer alguna cosa. Però que devia ser en privat, fos al bisbat, fos amb els amics francesos, per tant no creu que es puguin trobar traces documentals d'aquella gestió".

La carta de Vila d'Abadal, però, no seria l'única documentació que demostraria que Irurita era viu el 1937, un any després del seu suposat afusellament a mans dels anarquistes. El monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer, que ha tingut accés a l'Arxiu Secret del Vaticà, ha localitzat cartes del metge i fundador d'Unió Democràtica de Catalunya adreçades al cardenal Vidal i Barraquer. En aquests documents, Vila d'Abadal també explica les "gestions que s'han fet per aconseguir l'alliberament del bisbe a canvi de Carrasco i Formiguera", diu Raguer.

Hi ha més documents que desmunten la versió oficial de l'assassinat. A l'arxiu Torrent, Raguer hi va trobar una carta de Manuel de Irujo Ollo, ministre de Justícia del govern republicà de Juan Negrín, signada el 27 de gener del 1938 i adreçada mossèn José M. Torrent en què li diu: "El Sr. ministre d'estat em comunica que accepta l'intercanvi del sacerdot Manuel de Luis (Irurita) per l'exdiputat català Sr. Carrasco i Formiguera, condemnat a mort i en espera d'execució". "Franco -segons el biògraf de Carrasco i Formiguera- era contrari a qualsevol intercanvi i preferia que Irurita es convertís en màrtir. Els únics bescanvis als quals accedia Franco eren els d'aviadors alemanys perquè els nazis l'hi exigien". L'historiador està convençut que Irurita no va morir assassinat el 1936: "Això s'ha de descartar completament".

El bisbe navarrès ha estat sempre una icona del nacionalcatolicisme, un màrtir de la Guerra Civil. Però si realment no va morir la matinada del 4 de desembre del 1936, al cementiri de Montcada, a mans d'un grup d'incontrolats, tant Franco com el Vaticà haurien encobert una mentida. Totes aquestes incògnites a l'entorn de la seva mort també podrien ser un escull per al seu procés de beatificació, que s'ha de resoldre el 2015. El destí final d'Irurita continua sent un gran interrogant.

stats