Cultura 12/04/2019

Només sis municipis de Mallorca tenen tècnics de patrimoni

La manca de recursos es fa notar: la Llei de patrimoni compleix dues dècades amb tan sols 19 poblacions, amb el catàleg de béns aprovat i sense cap laboratori públic de restauració

Miquel Barceló
3 min
Només sis municipis de Mallorca tenen tècnics de patrimoni

PalmaLa llei que regula la defensa dels elements patrimonials històrics a les Illes Balears, la 12/1998, de 21 de desembre, ja té més de 20 anys. Es va aprovar de manera consensuada al Parlament, però després de dues dècades només hi ha sis municipis que tenen tècnics, o equivalents, dedicats exclusivament a la gestió del patrimoni: Palma, Santa Margalida, Andratx, Alcúdia, Calvià i Manacor. I tan sols 19 poblacions de Mallorca tenien, el desembre del 2018, el catàleg de béns patrimonials aprovat definitivament. En dues dècades s’ha avançat ben poc.

Què ha passat perquè hi hagi tan poc seguiment de “la voluntat ferma de transmetre a les noves generacions el testimoni avui encara ric de la història, l’art i la cultura dels pobles illencs”, que es constata com a principi bàsic de la normativa? “És una bona llei, però manquen recursos de personal especialitzat”, respon Pere Ollers, president de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). I afegeix: “Recordem que en 20 anys no s’ha creat cap laboratori públic de restauració, tot i que hi ha un bon Departament d’Arqueologia a la UIB, i també manca que s’hi destinin recursos econòmics”.

“És evident que encara hi ha molta feina per fer i que la manera de veure la llei i d’interpretar-la ha anat canviant al llarg dels anys. És vera que només hi ha sis municipis amb tècnics i que altres tenen tècnics comodí, que treballen en el patrimoni de manera ocasional, i que només 14 dels 53 ajuntaments tenen una àrea específica de gestió del patrimoni”, lamenta la directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, Kika Coll. “També s’ha de reconèixer que manca una feina d’acostament de la normativa als ciutadans per divulgar el patrimoni”.

ARCA considera que hi ha ajuntaments que no estan a l’altura en conservació de patrimoni. “Palma, per exemple, no té un catàleg com Déu mana. Convé fer més feina amb els catàlegs municipals, perquè no tenir-ne és un incompliment de la mateixa llei”, diu Ollers. Recorda que l’actual Pacte de Progrés ve d’un període de quatre anys de Govern del PP, “que no va fer gaire en política de conservació del patrimoni”. I afegeix que, “tot i les discrepàncies sobre com s’han resolt alguns expedients, s’ha fet molt els darrers anys”. Ollers no dubta en recordar que la protecció del Temple i la Feixina, a Palma, han posat un punt de polèmica, “tot i que amb la Feixina el debat encara està obert a causa dels criteris tècnics que es manegen per una part i els polítics per l’altra”.

Si hi ha dos exponents de municipis que valoren i cuiden el patrimoni són Alcúdia i Manacor. El primer té 50 monuments, dos conjunts històrics, 29 BIC, 69 Béns Catalogats (BC) i molt de terreny per explorar. “Només s’ha excavat un 5% de les 17 hectàrees que tenen jaciments al subsòl”, explica la responsable del Consorci de Pol·lèntia, Xesca Rosselló. La ciutat romana encara s’ha d’excavar. No obstant això, a dia d’avui, Alcúdia té un itinerari visitable amb 32 zones.

Manacor, segons explica la tècnica en Patrimoni Magdalena Salas, té en els jaciments arqueològics (303) el seu major potencial. El maig del 1998, pocs mesos abans que entràs en vigor l’actual Llei de patrimoni històric, Manacor ja tenia un catàleg de centres d’interès cultural amb 579 elements, que passaren a 850, entre BIC i BC, el 2012, i que encara, esperant l’aprovació provisional del pla general, no està en vigor.

“Necessitam lleis més operatives, perquè la catalogació no significa conservació. Ens trobam que molts de béns cauen o es fan malbé perquè l’administració necessita crear els mecanismes que han de permetre un control eficient”, reclama Salas. Com a prova, mostra la gran quantitat de projectes de dotació de serveis que s’instal·len en els nuclis urbans sense que hi hagi cap supervisió. “Algú sap si durant la recent canalització de gas al centre històric de Manacor, que és un BIC, s’han seguit els protocols que pertoca?”. És un cas, entre d’altres, que potser tingui l’arrel en la manca de personal a l’àrea d’Urbanisme, sempre desbordada i sense poder contractar més tècnics.

3.105 béns protegits, el tresor patrimonial

A Mallorca hi ha actualment 2.665 elements mobles i immobles declarats Béns d’Interès Cultural (BIC), 1.900 dels quals són immobles i 765, mobles, alhora que també hi ha 440 elements declarats Béns Catalogats (BC), 35 dels quals són immobles i 405, mobles. Per tant, el tresor patrimonial illenc té 3.105 elements BIC o BC.A Mallorca hi ha actualment 2.665 elements mobles i immobles declarats Béns d’Interès Cultural (BIC), 1.900 dels quals són immobles i 765, mobles, alhora que també hi ha 440 elements declarats Béns Catalogats (BC), 35 dels quals són immobles i 405, mobles. Per tant, el tresor patrimonial illenc té 3.105 elements BIC o BC. Durant l’actual legislatura, s’han tramitat davant la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca 38 expedients BIC i BC, com és el cas de la modificació BIC de Ca n’Olesa, les declaracions com a BIC immaterial de la tècnica de la pedra en sec i la declaració de BIC de la col·lecció de numismàtica i pintura fins al segle XIX de Sa Nostra, així com la incoació BIC de Can Pueyo. 413 BIC des del 1998En 20 anys de llei autonòmica s’han incorporat 413 BIC. Dels 1.900 que afecten immobles, 1.487 tenen la seva declaració amb anterioritat a la Llei de patrimoni de les Illes Balears del 1998. Es tracta de declaracions genèriques que afecten arquitectura defensiva, creus de terme i arqueologia. També hi ha declaracions específiques de l’any 1931 i del 1973. Són casos com la Seu, la Llonja, el castell de Bellver, Ca n’Olesa i Can Vibot, entre d’altres. Cal tenir en compte que la Llei de patrimoni estatal es va elaborar durant la II República i que durant el franquisme no es va derogar, segons expliquen des de Patrimoni. La darrera declaració ha estat la col·lecció de Sa Nostra, el maig de 2018 amb un expedient que s’obrí el 2012. El Departament de Patrimoni del Consell disposa d’una plantilla de 53 persones, “un nombre del tot insuficient”, admet Kika Coll. “Hem visitat molts de municipis per conèixer de prop les necessitats i hem radiografiat els punts d’interès que cal protegir. Es tracta d’una feina que necessita continuïtat, sempre al marge de disputes polítiques. Hem de pensar en els usos que s’han de donar al patrimoni i trobar les millors fórmules que ens ajudin a conservar tot el llegat que ens han deixat”, declara Coll, abans de mostrar-se partidària d’una modificació de la Llei de patrimoni històric en la propera legislatura “per adaptar-la als temps actuals”.

stats