“No volíem que l’escola es mengés la plaça, sinó que la presidís”

BarcelonaEl trasllat dels mobles de l’Escola Massana a la nova seu es produeix mentre els operaris encara treballen en els últims detalls de l’edifici. “Soc fan de l’edifici”: l’arquitecta Carme Pinós és rebuda esplèndidament quan es troba amb una professora al vestíbul. Els professors estan excitats per les possibilitats que els donarà el nou edifici, i l’arquitecta no s’estalvia els esforços perquè els usuaris s’hi trobin a gust. A més de ser un gran edifici -té 11.000 metres quadrats, ha costat 15 milions d’euros i acollirà 1.500 persones cada dia-, la nova Massana és una obra especial: pocs arquitectes han tingut el privilegi de renovar un bocí del cor de Barcelona com ha fet Carme Pinós amb la plaça de la Gardunya i els edificis que l’envolten.

Carme Pinós està obstinada que els seus edificis facin ciutat, i l’Escola Massana ho reflecteix pels quatre costats. “No es tractava de fer una plaça Reial, sinó d’articular espais més petits del barri”, explica l’arquitecta. La part que dona al carrer de l’Hospital és més continguda i està revestida de ceràmica grisa per integrar-se en l’entorn. L’entrada principal està situada a la banda que dona a la plaça del Canonge Colom i en aquest punt l’edifici està retirat respecte a la línia del carrer per ampliar-ne el pas i, alhora, enfocar la façana del Teatre Romea.

Una façana escultòrica

Carme Pinós va tenir més llibertat a l’hora de projectar la façana que dona a la plaça de la Gardunya. “Té un caràcter més escultòric, però no volíem que es mengés la plaça, sinó que la presidís i que fos un teló de fons”, explica l’arquitecta. Al marge del valor plàstic, el desplaçament dels volums evita que es tingui una visió frontal de l’edifici i que els sis pisos aclaparin. “Hem tractat cada dos pisos com si fos un de sol i la dislocació dels volums ens ha permès crear terrasses”, diu.

A més, aquesta façana està recoberta amb un brise soleil creat expressament amb el ceramista Toni Cumella. Com que les peces estan fetes amb un procés semiartesanal, hi ha lleugeres variacions de color que també contribueixen a difuminar la volumetria de la façana.“Volíem protegir els estudiants, que no fossin com la televisió de la gent que passa”, assegura. L’expressivitat de la façana que dona a la plaça de la Gardunya també significa l’Escola Massana com un edifici institucional, però el millor encara ha d’arribar: el contrast entre l’exterior i l’interior és sorprenent. Mentre que des de fora l’escola sembla un edifici inexpugnable, a l’interior hi regnen la claror i els espais amplis i acollidors. “Tots han de tenir la mateixa dignitat, no pot ser que uns en tinguin més que altres”, subratlla l’arquitecta.

La nova Massana fa ciutat dins el conjunt de la plaça de la Gardunya i del teixit del Raval i de Barcelona, i l’interior recorda un fragment de ciutat. L’espai central de la planta baixa és una zona pública perquè els estudiants hi treballin i hi exposin les creacions. De fet, hi ha espais de treball i de trobada a tot l’edifici. “Són com chill-outs ”, diu Pinós. A la planta baixa també hi ha una sala d’actes amb capacitat per a més d’un centenar de persones que es podrà fer servir sense haver d’obrir tota l’escola.

Carme Pinós no només ha tingut cura de la intimitat dels estudiants: els passadissos de la part de l’edifici més pròxima al carrer de l’Hospital estan col·locats estratègicament per protegir els veïns. La planta de l’escola es resumeix en dues L que es connecten, però l’origen del projecte es remunta a la connexió profunda de l’edifici amb les terrasses que donen a la plaça de la Gardunya, que es va materialitzar amb un seguit d’escales que sobrevolen el gran espai central.

La nova Escola Massana és Carme Pinós en estat pur: estructures a la vista, materials sense emmascarar i nobles. Els colors amb què juga l’arquitecta són només tres -el negre, el blanc i el vermell-, però hi apareixen combinats de maneres molt diverses. I les variacions en la col·locació de la ceràmica de la façana fan que cadascuna de les aules tingui un caràcter únic, especialment la de pintura, que té una doble alçada. Al marge de la Massana, aquest mes Carme Pinós inaugurarà la delegació de la Generalitat a Tortosa. Està previst que les obres dels habitatges de la plaça de la Gardunya s’acabin al novembre i ja treballa en un concurs a Xile.