No som tots
Agustín García Calvo, el poeta, filòsof, assagista i moltes altres coses que no cabran mai en full, va oferir dijous a Barcelona una de les seves famoses xerrades a la Facultat de Filosofia de la UB. A les conferències de García Calvo hi va l'alumne de filosofia però també el que fa molts temps que va deixar de ser estudiant. Segurament perquè, l'un i l'altre, saben que no existirà mai una llicenciatura que es digui Curiositat. Des de fa molts anys, i gairebé sense interrupció, García Calvo ofereix cada setmana conferències a l'Ateneo de Madrid i el públic assistent s'ha de barallar per una cadira. Els fans de García Calvo, perquè només es pot ser fan d'aquest home, duen gravadores i hi ha qui s'entreté a transcriure les xerrades, perquè del que expressa a cada moment el filòsof se'n podria escriure un llibre.
García Calvo té 84 anys però el discurs clar i ferm d'algú que no ha volgut rendir-se a l'edat. Cobreix aquest cervell privilegiat un remolí de cabells blancs que, presumit, García Calvo recull en una cua, com el record d'una nota a peu de pàgina. Va abillat amb quatre camises, una a sobre de l'altra, amb la mateixa generositat que descabdella cadascuna de les seves idees. El filòsof mou les mans, repoblades d'anells, i en cada gest regala una teoria. No hi ha res més valuós que les mans d'un home.
Aquesta tarda, García Calvo vol parlar-nos de la realitat, aquest concepte inventat que ve de fora, i que es contraposa feroçment amb el que passa. La realitat és una idea fabricada perquè necessita comprovació, diu García Calvo. Ve dels altres, és la moto que ens venen cada dia. A la tele, a la ràdio parlen de "tots", i ens fan creure que existeix un "tots", un "tothom", però és al poder a qui li interessa que hi hagi un "tot", que es pugui comptar la seva realitat en números. Agafats del bracet de la ciència, els governs poden parlar de "tots" i de "tothom" i pot ser que, fins i tot, algú els cregui. García Calvo no posa exemples, però no cal. A les retallades socials que proposa el Govern, hi puc llegir un pensament. Volen que creguem que som "tots", un "tothom" que no arriba a final de mes. García Calvo, des del seu gairebé segle de saviesa, m'està parlant de revolució, m'està repetint que la realitat no puc deixar que me la fabriquin els altres.
