Arts escèniques

No et refiïs ni del Señor Serrano

El nou espectacle de la companyia reflexiona al Teatre Lliure sobre la veritat i la manipulació

'The mountain'

Teatre Lliure. Festival Grec. 8 de juliol del 2020

En què i en qui podem confiar?, es pregunten els de l'Agrupació Señor Serrano en el seu nou i ambiciós espectacle, que manté el seu peculiar llenguatge escènic, una barreja de tecnologia i reflexió sobre nosaltres. ¿I sense confiança com podem saber la veritat? Són qüestions prou actuals en el món de Faceebok, Google, reis comissionistes i altres sembradors de realitats aproximades quan no de notícies falses. La revolució tecnològica en el camp dels mitjans de comunicació i especialment en el món d’internet ha propiciat una anomenada democratització de la informació, però amb el pervers efecte de facilitar la manipulació, la desinformació interessada dels emuladors de Joseph Goebbels.

La confiança és, abans que tot, un desig, una esperança, mentre que la veritat és ara com ara escadussera i mutant en contra de la seva naturalesa. I a The mountain tots dos conceptes estan buits. La idea motriu de l’espectacle i que trobem reflectida en el mateix títol (en anglès perquè es una coproducció internacional destinada a fer gira) neix del misteri al voltant de l'intent de l'escalador George Mallory de conquerir el cim de l’Everest. Mallory va morir en el tercer intent sense que s’hagi pogut aclarir si va perdre la vida en el descens després de fer el cim o es va quedar a uns metres de fer-lo. El cim més alt del món és, però, també, una metàfora de qui busca, sovint en va, la veritat. Una mica de filosofia que troba el seu contrapunt en un dels reis de la manipulació informativa i de la propaganda i exagent de la KGB, Vladímir Putin. Putin amb la gràcia i dots de persuasió de l’actriu Ana Pérez Moya ens voldrà convèncer que el que porta a la mà és un bat de beisbol i no una raqueta de bàdminton perquè les coses no són el que semblen. I perquè un cop convençuts que el gos és mans podrà fotre’ns queixalada. I és que a la fi som molt crèduls. Com el oients estatunidencs de La guerra del mons d'Orson Welles (en pau descansi a Ronda) el 30 d’octubre del 1938.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF