Publicitat
Publicitat

"No em falleu vosaltres a mi"

Segon any de lliurament del premi Ramon Llull al Palau de la Generalitat sense copa de cava, sense piscolabis, sense cap luxe: només parlaments i el contacte del president amb el món editorial i els prohoms de l'empresariat barceloní. Conseqüències de l'austeritat. Els llibreters fiblen Mas demanant ajuts i ell se'ls escolta, però no promet res. Un dels fills de la guardonada, el Ferran, de 17 anys, li diu: "President, no ens falli". I ell li respon: "No em falleu vosaltres a mi".

Ja ho diuen que són temps difícils per a la lírica, encara més per a l'èpica; potser per això Mas fa un discurs moderat, prudent, poques hores després de veure's amb el rei: "La societat catalana ens demana diàleg. Però també hi ha d'haver fermesa. L'entrevista [amb el rei] és un senyal d'aquest diàleg i de la voluntat d'entesa. Perquè sempre ens haurem d'explicar". I com que s'ha d'explicar, al Saló Sant Jordi, on se celebra la cerimònia, Mas dialoga amb José Manuel Lara -Planeta és qui organitza el Ramon Llull-, Leopoldo Rodés, Carles Vilarrubí i sobretot amb Salvador Alemany, president d'Abertis. S'estan molta estona intercanviant parers, i jo miro d'esbrinar què es diuen, fins que el cap de premsa del president em diu que marxi, que no és el meu lloc.

Fujo amb la cua entre les cames i m'acosto a Sílvia Soler per felicitar-la. Arriba Helena Rakosnik i li diu que patia per si les preguntes de la presentadora de l'acte, Ariadna Oltra, acabaven descobrint el final de la novel·la. A la distància veig Mas parlant amb José Montilla. M'agradaria acostar-m'hi per saber què n'opinen de tot plegat, però no és lloc per a la premsa. Són temps difícils. Per això afirma Soler que ella s'esforça a ser optimista, que li agraden les festes i brindar. Bé que al president l'han aplaudit quan ha explicat que el premi coincideix amb el seu aniversari. Llàstima de copa de cava.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF