No deixarem que ens espatllin la pel·lícula

Una noia dorm suspesa a l'aire en el cartell de la nova exposició del Macba i se'm fa molt difícil saber per què hauria d'anar a visitar aquesta mostra. The Otolith Group presenta La forma del pensament , diu el full promocional, i amb aquest títol, només puc pensar en un grup de techno de Detroit que menja cada dia sopa de lletres, en això, o en el títol d'un manual de teoria literària.

The Otolith Group, el col·lectiu d'artistes anglesos, em recorda, a partir de vídeos i fotografies, que no cal que les imatges estiguin al servei d'un argument. En les pel·lícules d'Otolith, les manifestacions contra la guerra de l'Iraq del 2003 a Londres es barregen amb la carrera espacial soviètica i un record d'infància, de la mateixa manera que la vida s'endreça al nostre cap.

The Otolith Group em confirma que totes les històries s'expliquen des d'un punt de vista, el del colonitzador.

La vida se'ns escapa de la sala de muntatge però pocs poden evitar escurçar la frase, no volem que ens espatllin l'argument. Si els ulls els tinc ocupats per les visions d'Otolith, tinc el cap i les orelles als diaris, a la televisió, a la ràdio i com expliquen, aquests dies, la revolució dels països àrabs contra els seus mandataris. No tots els països que es revolten són àrabs però ens és igual. D'aquí cap allà, tots són morenos. Els tertulians diuen que si no hagués estat per la pujada de la barra de pa, la gent no hauria sortit al carrer perquè els pobres l'únic que volen és no passar gana. Els somnis i la dignitat pertanyen a Occident. "Els insurrectes libis amenacen amb suïcidar-se", llegeix el locutor i és com si sentís entre parèntesis (és que els moros ja hi tenen tirada a immolar-se, no te'n recordes de l'11-S?). Repeteix el comentarista que les manifestacions són pacífiques. Si cremem nosaltres més papereres quan guanya el Barça!

Volem fanatisme, per què no ens en donen?

Europa no treu ni els ditets de la porta, no fos cosa que aquesta colla de famolencs vinguin als nostres països i ens els trobem el dissabte a Ikea.

Els dictadors Gaddafi i Hosni Mubàrak són uns bojos esperpèntics, ho era menys el nostre? Fan servir el Facebook a Orient, diu sorprès el senyor de la tele, i les seves celles diuen: això no m'agrada.