POESIA

Vibració poètica directa al cor de la vida

La Nit de Poesia dirigida per Jordi Lara sorprèn i emociona

La proposta Nit de Poesia del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat del Vallès d’aquest any s’anunciava com un espectacle de poesia diferent, que posaria l’accent en la poesia que salva vides, en el seu sentit guaridor i en els ciutadans anònims que se l’han fet seva i, gràcies a ella, han trobat un sentit a la vida. Dit això, es podia esperar de tot i no necessàriament coses interessants. Però signat per l’escriptor i músic Jordi Lara, que és qui ha escrit i dirigit l’espectacle, titulat Amants i estalvis, la cosa prometia. I efectivament, no hi ha res millor que veure com els bons presagis es compleixen: el muntatge va sorprendre i va impactar amb moments d’una enorme vibració poètica que anava directa al cor de la vida, al pinyol del dolor i de l’alegria, amb maneres de dir, declamar i encarar la poesia molt diverses.

Lara va reunir poetes, rapsodes i cantants de veritat (si ho hem de dir d’alguna manera, perquè després d’aquesta nit tan singular tots ho van ser de veritat) amb ciutadans anònims que van explicar quina era la seva història -colpidora i emocionant-, com la poesia havia entrat a les seves vides i els havia fet, fins i tot, de bot salvavides. Tot amb un acompanyament musical que va bascular entre la música de cobla (Cobla Mediterrània) i la més actual (amb el Trio Qel Xiberta i la cantant de fados del mateix nom) per fusionar-se, tots plegats, en un final de toc rumber que va ser festa i apoteosi.

Per l’escenari del Teatre-Auditori de Sant Cugat, en l’acte central del 19è Festival Nacional de Poesia, que organitzen plegats la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Sant Cugat, va desfilar la poesia de Laia Martínez López, Carles Dachs i Jaume Coll Mariné (amb versos que belluguen ànima, cos i natura), al costat de la de Verdaguer (dita per la veu contundent del músic de cobla i rapsode Valentí Maymó) o de poetes populars com Apel·les Mestres (en la veu de la ballarina retirada Isabel Gorina i el gust de la declamació d’abans) i les estripades del raper català Lildami. Tot això amb les històries intercalades de ciutadans anònims, que van emocionar i van tenir la valentia d’explicar-se i de recitar. A l’escenari ningú va llegir, tothom va mirar de cara al públic, la qual cosa va redoblar la intensitat: Juan Pérez Cobo va explicar el seu pas per la presó -amb un salero la mar d’autèntic-, Nina da Lua va fer una descripció carregada de màgia del càncer superat i Isabel Gorina, en cadira de rodes, va rememorar poemes i records de ballarina, bellugant-se al ritme del cant dolç de la fadista.

La proposta va traspassar les fronteres de les patums, de la poesia convencional: potser, justament, per anar a l’essència del fet poètic o, com va dir Jordi Lara al final, en el paper de mestre de cerimònies, per demostrar que “la poesia no pot ser mai mentida, sempre ha de ser veritat”. “Contra la mentida, contra els farsants i les porres analfabetes, tenim la poesia, que és el veritable delicte de sedició, que no es pot empresonar. Mai ningú es riurà d’aquest desig de llibertat que és l’exercici de la poesia”, va proclamar Lara, abans que Pérez Cobo recités un poema per a tots els empresonats i l’espectacle es tanqués de manera coral amb tothom a l’escenari.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF