Cinema

'Nina Wu': el malson en clau asiàtica d'esdevenir actriu abans del Me Too

Nova visió de la feina d'actriu com a experiència traumàtica que es recrea massa en el patiment

'Nina Wu'

(3 estrelles)

Direcció: Midi Z. Guió: Ke-Xi Wu i Midi Z. 102 min. Taiwan (2019). Amb Ke-Xi Wu, Vivian Sung i Kimi Hsia. Disponible a Filmin

De Cigne negre a Perfect blue passant per The neon demon o fins i tot Mulholland drive, tota una sèrie de pel·lícules plasmen la feina d'actriu i l'aspiració a la fama com a experiències tan traumàtiques per a les protagonistes que s'arriben a dissoldre les fronteres entre la percepció de realitat, la ficció en què actuen i les possibles paranoies i malsons fruit del seu estrès. El cinquè llargmetratge del taiwanès d'origen birmà Midi Z (l'anterior, The road to mandalay, també arriba ara a Filmin dins del nou canal Casa Asia) s'apunta a aquest subgènere del cinema dins del cinema alhora que beu de diferents aspectes d'aquests films esmentats. La Nina Wu del títol (Wu Ke-xi, que també ha coescrit el guió a partir d'experiències pròpies) és una aspirant a actriu a qui li arriba per fi l'oportunitat de protagonitzar una producció important en què hi ha una escena de sexe explícit. A partir d'una progressiva confusió entre el que viu, el que interpreta i el que tem, la pel·lícula ressegueix assumptes com les humiliacions en els rodatges, la mala consciència de qui deixa enrere la vida en una comunitat més petita per triomfar a la capital i la doble moral respecte a l'exposició física de les actrius.

Midi Z posa de manifest una clara voluntat estilística en una posada en escena en què les atractives localitzacions esdevenen el glamurós escenari d'un malson opressiu. Però el cineasta també peca de recrear-se en el patiment d'una protagonista que acumula una humiliació rere l'altra. Una de les millors decisions narratives del director és un tall que al principi marca una continuïtat entre l'inici de l'audició de la Nina i la seva feina ja en el rodatge en la qual aspirava a treballar. En el tram final es recupera què passa entremig, de manera que es renuncia a una ambigüitat clau i se subratlla en excés la voluntat discursiva sobre el Me Too.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF