Ni el sexe pot salvar els homes
Barcelona‘Begin the Beguine’, Teatre Lliure (Montjuïc), 23 de gener
Begin the beguine és un guió escrit pel cineasta John Cassavetes (1929-1989) que no va arribar a estrenar-se i que el director teatral flamenc Jan Lauwers ha convertit en un espectacle que en la versió del centre dramàtic de Montpeller ha arribat al Lliure. Lauwers deia ahir a l’ARA que l’havia retallat força per deixar en dues hores el que n’haurien sigut quatre. Molt ens sembla que podia fins i tot anar més lluny. I no ho diem pas perquè la posada en escena, bastant convencional per ser de Lauwers, no sigui exquisida, amb una direcció d’actors i actrius magnífica, sinó perquè el text té alguna cosa de bucle que repeteix actituds i fins tot reflexions sense aportar res de nou quan ja hem superat l’hora d’espectacle.
Dos homes en algun lloc a prop del mar, tancats en una casa on reben prostitutes sense parar, com emulant els protagonistes de La grande bouffe. Gito Spaiano pensa en el moment, vol gaudir però sobretot vol un amor, per fals que sigui. Morris Wine no creu en l’existència de l’amor, ni tan sols busca el plaer, perquè se sent com un mort en vida. L’obra pot semblar descaradament masclista perquè tracta les dones com a mercaderia, però en realitat és una implacable evidència de la debilitat dels homes, ingenus i enredats en les seves divagacions.
Lauwers l’encerta plenament defugint el realisme, però sobretot en el dibuix de les diferents prostitutes que els visiten, que estan interpretades per les mateixes actrius, les fabuloses Inge Van Bruystegem i Romy Louise Lauwers. Uns perfils atractius que exhibeixen llampecs còmics de gran eficàcia però que es poden deformar fins al grotesc i que confronten els anhels ficcionals i la covardia dels homes amb la sinceritat, valentia i duresa de la realitat de les dones. Certament, a l’espectacle hi ha molts nus, joiosament impúdics, però sense cap mena de tensió eròtica, més aviat al contrari. La funció es gaudeix pel treball dels intèrprets (les actrius citades, Juan Navarro i Gonzalo Cunill) i es pateix per les reiteracions assenyalades.
