Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Neix un Frankenstein barceloní i col·lectivitzat

Comanegra s’estrena en la ficció amb la col·leció ‘Matar el Monstre’

Una nit d’estiu de 1816, a Villa Diodati, a prop del llac Léman, el poeta anglès Percy Shelley, Mary Wollstonecraft -que després seria la seva dona-, Lord Byron i John William Polidori van voler matar l’avorriment inventant històries. Va ser una nit fèrtil: Mary Wollstonecraft va crear Frankenstein i Polidori va engendrar El vampir. 200 anys després, a la Fàbrica Lehmann, els editors de Comanegra van proposar a Ada Castells, Susanna Rafart, Julià de Jòdar, Jordi Coca, Núria Cadenes, Mar Bosch i Miquel de Palol un joc literari: cadascú s’havia d’inventar una història, l’escenari havia de ser a Barcelona, Frankenstein havia d’aparèixer d’una manera o altra, i per totes les novel·les hi havia de rondar un personatge misteriós que comença dient-se Francesc Castany -és autor d’un tractat profètic- però que va canviant de nom. Dos anys després d’aquell sopar a la Fàbrica Lehmann del carrer Consell de Cent i 200 anys després de la publicació de Frankenstein, Comanegra ha pogut presentar el resultat d’aquella atrevida proposta: set novel·les autònomes -els autors no s’han pogut llegir els uns als altres- que transcorren entre el 1818 i el 2018, aplegades en la col·lecció Matar el Monstre.

Comanegra trepitja un terreny força desconegut. No hi ha gaires experiments previs d’obres col·lectives en literatura catalana. L’experiència més semblant va ser la col·lecció eròtica Deu Pometes Té el Pomer d’Ofèlia Dracs (el pseudònim sota el qual s’amagaven vuit escriptors catalans). “La gran novel·la de Barcelona només podia ser polifònica”, assegura Francesco Ardolino, codirector de Matar el Monstre. L’editorial va triar quatre escriptores i tres escriptors, nascuts al llarg de quatre dècades. Els autors van escriure a la vegada i van tenir exactament el mateix temps per fer-ho. No van saber en cap moment què escrivien els altres. “És com un canovaccio de la Commedia dell’Arte”, diu Ardolino. L’editorial va oferir guions esquemàtics a partir dels quals els actors van poder improvisar lliurament.

Coincidències paranormals

“Hi ha coincidències que pràcticament semblen fenòmens paranormals”, assegura Jordi Puig, editor i pare de la idea, amb Alba Cayón. Les primeres novel·les que s’han publicat són La primavera pendent,d’Ada Castells (14 de febrer); La fugida d’Urània, de Susanna Rafart (7 de març), i Els vulnerables, de Julià de Jòdar (7 de març). Al maig sortirà Els ulls dels homes mentiders,de Jordi Coca, i per la Setmana del Llibre veuran la llum Secundaris,de Núria Cadenes, i Vindràs amb mi després del diluvi, de Mar Bosch. Tancarà la col·lecció Angèlica i Rafel, de Miquel de Palol.

“Parlo de coses que em toquen molt profundament”, assegura Ada Castells, que narra la història d’una dona que s’ha de posar al capdavant d’una fàbrica d’indians el 1818. Rafart es col·loca en plena Exposisició Universal de 1888 i posa l’ull en els fotògrafs que retrataven noies nues. Rafart s’inspira en un personatge real: Antoni Esplugas. “Havia decidit deixar d’escriure, però Comanegra em va desafiar a fer una cosa que no havia fet mai”, diu Julià de Jòdar. El personatge de la novel·la de Jòdar és un obscur Frank Goldstein que arriba d’Alemanya amb el somni de construir el Superhome Metal·lúrgic poc abans de la proclamació de la República, el 1929. “És un fals alliberador que pot portar al totalitarisme”, diu Jòdar.

Jordi Coca relata la història d’un jove de família franquista que desitja la seva mare, viu la Caputxinada del 1966 i viatja a París un any després del Maig del 68. Cadenes situa els seus personatges als escenaris menys coneguts de la Barcelona olímpica: Can Tunis, Wad Ras, el Turó de la Peira i l’Hospital Clínic. Palol és qui decideix el final de l’home misteriós i situa el seu llibre al 2018. “He de parlar de futur però quan surti el llibre ja serà present. El personatge m’ha arribat estomacat, no té un duro i té la dèria de la filosofia”, resumeix Palol, que escriu una història d’espies impregnada de Frankenstein i Nietzsche.

Amb aquesta original col·lecció, Comanegra, que enguany celebra el desè aniversari, s’estrena en el terreny de la ficció. L’objectiu és publicar cada any set o vuit novel·les de ficció. De fet, ja s’han contractat algunes novel·les d’autors coneguts per al 2019. “Crec que hi ha un buit. Volem publicar bons llibres d’autors nostres”, assegura el director de Comanegra, Joan Sala.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF