MÚSICA

“Musicalment, Trump no té cap interès”

El compositor nord-americà John Adams protagonitza el cap de setmana al Palau de la Música

John Adams (Worcester, 1947) no havia visitat mai Barcelona. “Que no ho hagi fet com a turista és responsabilitat meva. Ara, com a compositor és perquè ningú m’hi havia convidat”, explica Adams, un dels grans compositors nord-americans dels últims quaranta anys. És cert que l’OBC ha interpretat obres seves en temporades anteriors, però ell no havia vingut mai per dirigir-les i tampoc han tingut sort les seves òperes. El Palau de la Música esmena ara aquesta absència convidant-lo i programant dos concerts dedicats a l’obra de l’autor de l’òpera Nixon in China.

Dissabte Adams dirigirà un concert amb l’OBC, l’Orfeó Català i el Cor Jove i el de Cambra del Palau de la Música. “El millor que es pot fer dissabte és venir a aquest concert, ja m’enteneu”, diu el director general del Palau, Joan Oller, suggerint que per tercer any consecutiu la final de la Champions té un interès relatiu. I diumenge serà l’Attacca Quartet de Nova York qui interpretarà composicions d’Adams.

El cim coral d’‘Harmonium’

És a dir, serà un cap de setmana amb magnitud de gran esdeveniment, també per les obres triades, exemples de l’evolució del llenguatge del minimalisme tonal. El programa del primer concert inclou la simfonia coral Harmonium (1980), la fanfara Short ride in a fast machine (1986) i Absolute jest (2012), el particular homenatge d’Adams als quartets de Beethoven. Harmonium, amb textos dels poetes John Donne i Emily Dickinson -“la millor poeta nord-americana juntament amb Walt Whitman”-, és “una obra difícil la interpretació de la qual requereix una concentració extrema”, admet Adams, que tanmateix té una confiança absoluta en els cors del Palau de la Música que dirigeix Simon Halsey. “Són una meravella”, diu Adams. “És una peça diabòlicament difícil, demana coses extraordinàries al cor. És una de les grans obres de la història de la música”, assegura Halsey, que coneix el compositor des de fa trenta-cinc anys i que ha dirigit Harmonium una trentena de vegades. “Sospito que dec ser un dels directors de cor que més l’ha fet. Això sí, sempre és un repte”, diu Halsey.

“Quan vaig compondre Harmonium estava impressionat pel llenguatge del minimalisme, i la seva empremta hi és present -explica Adams-. Uns anys més tard vaig necessitar buscar una expressió més profunda que pogués transmetre l’experiència humana en un sentit més ampli”. Un dels fruit d’aquesta recerca va ser l’òpera Nixon in China (1987). Per què sobre Nixon? Segons Adams, “l’òpera, que és l’art més complet, si vol tenir futur ha de tractar temes que tinguin a veure amb la nostra experiència”. “I Nixon volia enviar-me a la Guerra del Vietnam!”, recorda. A més, per a Adams, “Nixon tenia una ànima, potser corrompuda, però en la seva vida hi havia una crisi i moments tràgics, perquè al cap i a la fi tenia la visió d’un món en pau”. En canvi, no troba que l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, mereixi una òpera. “És impossible. Trump és un sociòpata, no té cap mena de simpatia per ningú, tret potser de la seva filla. Musicalment, no té cap interès”, diu Adams, autor d’òperes com The death of Klinghoffer (1991) i Doctor Atomic (2005).

El cap de setmana dedicat a Adams es completa diumenge amb el concert al Petit Palau de l’Attaca Quartet, una formació de confiança del compositor nord-americà; en el programa, John’s book of alleged dances i els quartets de corda número 1 i 2.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF