Museus inclusius i accessibles, un repte per apropar-se a la societat

Centres expositius de Mallorca fan passes per adaptar-ne el contingut a públic divers: infants i joves, gent gran i persones amb discapacitat

El Museu Marítim de Mallorca es construeix des de baix, cosint xarxa i de la mà de la ciutadania. Si les primeres Jornades de la Mar varen servir per encetar un diàleg horitzontal amb la comunitat marítima per saber què volien del centre públic, enguany, en la segona edició, les jornades serviran per mostrar el projecte expositiu. L’equip directiu, amb el director gerent Albert Forés al capdavant, ha plantejat des del començament la voluntat de construir un projecte de museu social, participatiu i inclusiu; i amb aquesta visió estan pensades les jornades, en què participaran professionals d’àmbit illenc i estatal. Les experiències i els coneixements compartits durant aquests dies es recolliran i serviran com a matèria primera per proposar la museïtzació de Ses Voltes, l’actual seu del centre. “Nosaltres tenim una comunitat marítima que gestiona un patrimoni viu, i tenim l’obligació de fer-los partícips d’aquest museu que fa quaranta anys que s’espera”, diu Forés.

Entre els convidats, hi ha professionals com Rufino Ferreras Marcos, cap d’Educació del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, que anirà més enllà del concepte de participació en els museus i parlarà d’estratègies de cocreació. Hi haurà també Bàrbara Roig, cap d’Educació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un espai que ja inclou l’àmbit educatiu des del plantejament de les exposicions; i Mireia Mayolas Créixams, del Museu Marítim de Barcelona, que abans era cap d’Educació i ara també és responsable de les exposicions temporals. El fet d’incloure la mirada educativa i de mediació de manera transversal a les mostres és important, perquè significa contemplar els interessos ciutadans des dels fonaments.

El director del museu en construcció explica que, en paral·lel, estan treballant amb el col·lectiu de mediació Sa Galania el disseny del que serà l’espai educatiu. Així mateix, hi prenen part joves de diversos instituts de Palma i de l’Escola de Disseny.

Manacor: participació i accessibilitat

En el cas de Mallorca, un dels museus que ha apostat per treballar en l’accessibilitat a públic divers és el Museu d’Història de Manacor, on varen fer un canvi de plantejament a l’estil del CCCB. Es varen adonar que programaven exposicions i activitats pensant sempre en la didàctica i la pedagogia al final, i ara fa dos anys que, des de l’inici, el contingut de l’exposició està adaptat a la necessitat de col·lectius específics, com infants i joves i gent gran. Perquè, tal com explica la directora del centre, Magdalena Salas, “volem ser un museu social, i volem que els interessos de la societat ja hi estiguin reflectits en el mateix moment que començam a pensar l’exposició”.

Salas, juntament amb la conservadora del centre públic, Maria José Rivas, són ponents a les Jornades del Mar i hi explicaran el projecte museogràfic de la nova sala de prehistòria adaptada per a infants, que varen presentar el desembre de l’any passat. “Hem fet molta feina amb rèpliques perquè la gent pugui tocar-les, i ara posarem dispensadors d’aromes, perquè puguin olorar essències relacionades amb l’època històrica”, desgrana Salas.

Una acció prèvia a aquesta adaptació va ser la mostra Aquí sí que es pot tocar, a partir de rèpliques i peces originals (”perquè n’hi ha que no passa res perquè es toquin”, assegura la directora), que varen idear per facilitar la visita al col·lectiu de l’ONCE, “però va ser un èxit per a tota mena de públic, perquè a tots ens agrada tocar”, indica Salas.

A més, l’equip del centre manacorí està redactant un projecte d’accessibilitat i inclusió en el museu que segurament presentarà al març. És el resultat de dos anys de feina i és un text en què plantegen diferents accions per complir amb la Llei d’accessibilitat universal, aprovada a les Balears el 2017. “Les institucions públiques som les primeres que no la complim”, assegura Salas. Garantir la cadena d’accessibilitat va des de tenir una pàgina web accessible, que hi hagi un recorregut a la ciutat que et du al museu, mitjans de transport públic adequats i un recorregut expositiu adaptat. “Avui mateix hem tingut una visita de gent gran i els hem posat a l’abast uns bastons que es despleguen i es fan cadires, per quan es cansin”, exemplifica.

Però la directora del museu subratlla que, per continuar en aquesta línia, necessiten compromís institucional i recursos econòmics i humans. “Perquè, per exemple, volem fer una col·laboració amb l’entitat Estel de Llevant [pro salut mental], però la tècnica que treballa ara al museu acaba el contracte i no tenim la seguretat que continuï treballant”, afirma, i afegeix que “sense ella no podrem fer aquesta col·laboració”.

Salas destaca com a punt de suport important una associació, Amics del Museu d’Història de Manacor, molt potent, com també la quinzena de dones majors voluntàries que les ajuden en el manteniment del centre els dimarts, quan està tancat. “Són dones amb històries diferents i per nosaltres això és important perquè forma part del museu social que volem ser”, conclou.

Inca: patrimoni comunitatri

El Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca és amb l’empremta de la comunitat de cap a cap: totes les màquines que s’hi exposen són cedides per ciutadans. L’equip del museu que va entrar a finals del 2017 va esbossar el discurs museogràfic preguntant al poble a través d’entrevistes, enquestes i visites al museu per part d’aquella gent que ni tan sols coneixia que existia, que llavors era prop de la meitat dels censats.

El 2018 se’n va dissenyar el recorregut estàndard i el 2019 varen encetar l’etapa d’adaptacions a públics diversos. “Els hàbits culturals es creen des de la infància i és per això que de seguida vàrem saber que el públic infantil era prioritari”, argumenta la directora del museu, Aina Ferrero. Com a primera passa, varen convocar un concurs per dissenyar la mascota del museu, que està inspirada en una de les màquines exposades i funciona com a referència perquè els infants sàpiguen quin és el contingut dirigit a ells. Crispina apareix al costat dels plafons informatius adaptats, col·locats a l’altura dels infants. També se’ls planteja un qüestionari per dinamitzar la visita a través del joc. A més, hi ha una unitat didàctica, la Sabateca, amb jocs relacionats amb el contingut del museu i propostes de creació artística. Ara, es plantegen fer adaptacions a altres públics, com audioguies per a persones cegues.

Els responsables dels tres centres que participen en aquest reportatge asseguren que aquest camí cap a la construcció de museus socials és l’única via per acostar-los a la societat i aconseguir que se senti no només interpel·lada a participar-hi, sinó a formar-ne part. “Si el que volem fomentar és una societat crítica, una de les maneres és que es puguin visitar museus”, subratlla Aina Ferrero. Magdalena Salas afegeix que “hem d’anar cap aquí perquè, si no, la cosa no funcionarà, en un context de tanta competència cultural i d’oci”. Forés tanca apuntant que “els museus d’avui tenen la necessitat d’obrir-se i no només ser centres de contemplació de patrimoni, sinó que la gent s’ha de poder fer seu aquest patrimoni i fer créixer els espais amb l’enriquiment social”.

II Jornades de la Mar

La segona edició de les Jornades de la Mar són els dies 27, 28 i 29 de febrer al Centre Cultural Sa Nostra. A banda de museus de referència de l'Estat, hi han convidat especialistes en participació i mobilitat, com ara l'arquitecte Enrique Rovira-Beleta i Oriol Ripoll, especialista en joc, que explicarà com ludificar o gamificar un museu per a tots els públics i què pot aportar.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF