El Museu del Mar de Sóller obre un espai per difondre la memòria oral del port

El projecte inclou el testimoni de 12 persones nascudes a final dels anys 20 i la dècada dels 30 del segle XX, a més de dos pescadors joves

"Eren temps molt durs: molt de passar pena i pocs doblers; però vaig tenir una infància bonica", diu Maria Bel Cobos García, filla de pescadors del Port de Sóller. "Al port només hi havia misèria: a una porta hi havia fam, a l'altra, gana, i a l'altra no hi havia res. Gràcies a Déu les coses han canviat cap a bé, però em sap greu que s'hagi destruït el port meravellós que teníem, una joia dins la Mediterrània", relata Jaume Ensenyat Cifre, pescador jubilat d'aquest bocí de mar, que ha passat l'ofici al seu fill. Maria Bel i Jaume són dos dels 12 testimonis que han format part del projecte El remor de la memòria, impulsat pel Museu de la Mar de Sóller per recuperar, preservar i difondre el patrimoni immaterial relacionat amb el Port de Sóller a través de la memòria oral.

Peixateres, pescadors, mestres d'aixa... En les paraules d'aquestes persones, que han viscut la transformació del Port de Sóller des de la dècada dels trenta del segle XX fins a l'actualitat, hi ha un relat que es repeteix: el record d'una època de moltes misèries i, alhora, la memòria d'un paisatge i una manera de viure de la qual gairebé no queda cap rastre. A més dels veïns nascuts a final dels anys 20 i durant els 30, hi han participat també dos pescadors més joves, que enllacen els sabers del passat amb els de present.

Tot aquest treball s'ha recollit, treballat i ordenat per ser exposat a la sala d'audiovisuals del Museu de la Mar de Sóller. En els vídeos, s'ha tingut present la llengua de signes en català, castellà i internacional, amb subtítols en català, castellà i anglès. A més, els textos s'han adaptat a lectura fàcil per tal de garantir l'accessibilitat als diferents públics. D'altra banda, el col·lectiu d'art i mediació Sa Galania, format per Mar Barceló i Rosa Garcia, ha fet una intervenció artística través de l'art contemporani i un llenguatge poètic, per entendre les capes de la memòria col·lectiva. Entre les entitats col·laboradores del projecte, hi ha la Confraria de Pescadors Sant Pere del Port de Sóller, l'Associació de la Tercera Edat del Port de Sóller, l'Associació França a la Vall de Sóller i l'Associació Cultural Port de Sóller.

Ignasi March Pisà és mestre d'aixa de cinquena generació i celebra el projecte, però considera que "s'hi han posat una mica tard" i que "la bona època s'ha perdut". Espera que serveixi perquè "hi hagi una mica més d'ambient marítim dins el port", perquè "molta gent té la mar a prop, però només hi va a nedar; hi viu d'esquena". Ignasi és la cinquena generació d'aquest vell ofici i en serà l'última, perquè, "d'ençà que va arribar la fibra, tota la feina amb la fusta s'ha acabat i de patrimoni marítim, també s'ha perdut ja gairebé tot". En el mateix sentit s'expressa Jaume: "Per fi s'ha fet una passa endavant després de tantíssims anys, perquè ja era hora que reconeguéssim les coses que es feien l'altre segle". "Si s'haguessin pogut conservar totes les històries de la gent més major –continua– tindríem un patrimoni mundial".

Quan es va fer el museu, diu Antònia Munar Esquerdo, "de pescadors no n'hi entraven gairebé mai, perquè es va fer però no amb la gent del port". Ara sí que se'l senten seu, assegura. Ella ha estat peixatera durant 48 anys i de l'ofici li agradava tot: pelar el peix, fer-lo net, anar a vendre'l... El canvi de model el veu sense nostàlgia: "M'agradava molt com era abans, i també m'agrada molt com és ara". Ella ja està jubilada, però van al mercat de Sóller la seva filla i la seva nora. I també les netes, a l'estiu, quan fa falta. "La mare els dona doblers i elles, contentes", tanca.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF