ART
Cultura 30/11/2011

El Museu Picasso viatja al 36

Picasso 1936és una exposició singular. Sense obres, interactiva i multimèdia, trasllada el visitant a l'any en què va començar la Guerra Civil. És fruit d'una llarga investigació i evoca un moment històric.

Sílvia Marimon
2 min
El Museu Picasso viatja al 36

BARCELONA.El 1935 l'agrupació catalana Adlan (Amics de l'Art Nou), seguint els consells de Joan Miró, va fer mans i mànigues perquè Barcelona, Bilbao i Madrid poguessin exhibir l'obra de Pablo Picasso. A força de "voluntarisme", com va remarcar la comissària de l'exposició Picasso 1936, Sílvia Domènech, una xarxa d'intel·lectuals va aconseguir que la Sala Esteve pogués mostrar vint-i-cinc obres de l'artista creades entre el 1907 i el 1936. Va ser l'única exposició retrospectiva del pintor malagueny que es va poder veure a Barcelona entre el 1904, l'any en què va marxar a viure a París, i finals dels anys 50.

Amb Picasso 1936. Empremtes d'una exposició, que es podrà veure fins al 19 de febrer, el Museu Picasso reviu aquell gener del 1936. És una mostra inusual: "És l'exposició de més risc que mai hem fet mai al Picasso", va assegurar el director del museu, Pepe Serra. A les parets no hi ha ni una obra pictòrica sinó projeccions. Interactiva i multimèdia, el visitant té més la sensació d'haver entrat en el món de Star Trek que no pas de ser en un museu.

L'exposició és fruit d'una llarga investigació de l'acabat d'estrenar Centre de Coneixement i Recerca del Museu. El més interessant és que desfà un mite. Picasso sí que estimava, i molt, Barcelona. De fet, el pintor malagueny va remoure cel i terra perquè les seves obres es poguessin exhibir a la capital catalana. Quan el seu marxant, Paul Rosenberg, no va accedir a deixar peces perquè estava preparant una altra exposició, ell es va dirigir cap a col·leccionistes privats i amics del seu entorn. Fins i tot va prestar obres de la seva propietat i l'enregistrament d'un poema pel qual havia demanat 25.000 francs a una revista de Nova York.

Picasso va escollir a consciència les obres que volia mostrar al públic barceloní. Va ser agosarat. Res de l'època blava ni de la rosa. El que va veure la ciutadania, acostumada als bodegons i als paisatges bucòlics, van ser composicions cubistes, els tapissos elevats a la categoria d'olis, els papiers collés i els cossos femenins sense ni un matís d'erotisme. Les reaccions van ser viscerals. Hi ha qui va elevar Picasso a la categoria de geni, però el pintor també va rebre crítiques furibundes. A l'època les opinions no acostumaven a ser tèbies ni políticament correctes. Sigui com sigui, l'exposició també permet entendre molt millor l'ambient artístic i social de l'any 1936.

stats