PATRIMONI
Cultura 11/01/2019

El Museu d’Arts Decoratives, en perill de tancament

El Consell de Mallorca afirma que hi ha una “petita possibilitat” de rescatar-lo amb un ajut

Magda Albis
4 min
COL·LECCIÓ TESTIMONIAL
 Les diferents sales del museu mostren com vivia la societat mallorquina de l’època preturística.

PalmaVestits i complements del segle XIX, joieria típica mallorquina, mobles, juguetes, instruments musicals, pintures i ceràmica podrien ser guardats en caixes i emmagatzemats l’abril vinent si les administracions públiques no hi posen remei.

El Museu d’Arts Decoratives de Mallorca, ubicat actualment a la possessió de Son Pax (a la carretera de Sóller a Palma), exhibeix la col·lecció particular de la família Tocino-Pons i sota la forma jurídica de fundació cultural sense ànim de lucre pretén donar a conèixer com vivia la societat mallorquina abans del turisme. Per això, aglutina objectes decoratius i funcionals de la burgesia i la pagesia illenques d’entre els segles XVII i XIX.

L’objectiu de la fundació, segons el seu director, Ramon Oliver, és la “divulgació i protecció de la cultura mallorquina”. És per aquest motiu que Oliver afirma que se sent “decebut” i comenta taxatiu que “si aquest mes no hem rebut una resposta per mantenir això i que ho puguem tirar endavant, el mes d’abril tancarem”.

Sense suport

El Museu obrí a la possessió del segle XIV fa dos anys i des del primer moment ha estat deficitari. “L’únic ingrés de la fundació són les entrades al museu”, explica el director. Cobren un tiquet de vuit euros als residents i de cinc euros als grups. “Però a la gent li costa pagar”, diu Oliver, i es queixa afegint que “si surt a Londres o a París, paga, però aquí costa molta pena”. Entre despeses de lloguer i de manteniment, cada mes han d’invertir-hi sis mil euros, dels quals no veuen el retorn, per la qual cosa demanen ajuda institucional. “No hem tingut ajuda ni del Govern ni del Consell de Mallorca ni de l’Ajuntament de Palma; ho hem demanat, però ningú ens ha ajudat”. Recorda que “som una fundació sense ànim de lucre, això no és per guanyar doblers, és per donar un servei a la societat”, i afegeix que “no es pot estar perdent doblers cada mes”.

Així mateix, comenta que estan en negociacions amb el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, tot i que no els han inclòs en els pressupostos del 2019. “Estam esperant si ens donen una ajuda d’algun romanent que hi hagi” i recalca que, en cas contrari, “per abril tancam”.

Petita esperança

Per part del Consell de Mallorca, la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, afirma que “des de principis de legislatura” n’han estat una mica pendents perquè tenien coneixement de la col·lecció però, “sent una entitat privada, sempre és més difícil per nosaltres en temes de fer segons quins convenis”.

Tot i això, Coll confirma que existeix una “petita possibilitat que es pogués donar un ajut en temes de promoció de l’artesania”, al qual es podria sumar una altra partida destinada a “entitats que són de caire privat però que tenen un patrimoni en condicions”, en la qual entraria la col·lecció del Museu d’Arts Decoratives i altres entitats. “En aquest cas, es prioritza el patrimoni més que el fet que siguin entitats d’un tipus o d’un altre”, assenyala la directora insular .

La col·lecció

Només un 20% de la col·lecció que atresora la família Tocino-Pons és el que s’exposa al públic dins la possessió mallorquina convertida en museu. En total, són més de tres mil peces de gran valor patrimonial, historiogràfic i documental, i es reparteixen en 18 sales distribuïdes per temàtiques.

El rebedor del museu dona pas a la sala de la ceràmica, on es mostren peces realitzades a l’antiga fàbrica de La Roqueta, que s’ubicava a Son Espanyolet. Gerres, plats i alfàbies conviuen amb les tradicionals floreres realitzades amb petites escopinyes. A aquesta estança la segueix la capella, espai que tenien la major part de les possessions mallorquines. La de Son Pax és recollida i alberga petites capelletes de fusta amb imatgeria religiosa, vestimenta i altres relíquies sacres.

L’anomenada sala marinera guarda els baguls que els homes de mar duien als vaixells i on custodiaven el tabac i els elements que havien de mantenir-se secs. Un d’aquests baguls està il·lustrat amb la imatge d’una dona que talla el cap al seu marit mariner quan torna a port i descobreix que li ha estat infidel. A més de les caixes de fusta, s’hi exposen obres pictòriques d’autors mallorquins.

En aquest sentit, durant tot el recorregut es troben pintures dels principals artistes de les Illes, que hi visqueren o hi feren estades: des de representants de l’Escola Mallorquina com Eliseo Meifren i Santiago Rusiñol fins a paisatgistes com Coll Bardolet, Josep Ventosa i Ramon Nadal. A la sala dels retrats es pot observar com vestia i es presentava en públic la burgesia mallorquina, representada amb les joies i la vestimenta típica de l’època, que a les sales contigües trobarem en un molt bon estat de conservació.

Vestits i joies

A les senyores representades, s’hi observa el rebosillo, la botonada mallorquina i el cordoncillo típic, que primer es portava a la cintura com a clauer i posteriorment al coll.

Una de les sales més impressionants del museu és la que conté la col·lecció de joies. Camafeus, creus de bisbe, botons, anells, rosaris -que quan es rompien se’n feien els baixos rosaris, en forma d’agulles de pit-; creus de Malta, joia típica eivissenca, reliquiaris i botons perfumers. Una mostra d’orfebreria en metalls i pedres precioses que evoquen les classes benestants de fa un parell de segles. A continuació ve la sala de la roba, que inclou vestits i complements del segle XIX i que conta que la moda de la burgesia mallorquina de l’època estava influenciada per la parisenca. Mereixen una menció a part els vestits de novia confeccionats amb teixit negre. Ramon Oliver explica que hi ha dues teories: “Una és que s’hi casaven les que el pare havia mort i l’altra, que el teixit blanc era molt car i per això es casaven de negre”. Bossetes de plata, guants calats, ventalls, passadors i ormejos per als cabells es conserven i s’exposen en aquesta sala. Oliver comenta, però, que la col·lecció tèxtil és encara molt major de la que el visitant pot veure. “Guardats, hi ha uns 400 vestits antics, unes 300 peces de roba interior i un centenar de mantons, dels quals no n’hem posat cap”.

Completen la col·lecció sales dedicades a instruments musicals, a juguetes antigues, a indumentària i ormejos de la pagesia de l’illa.

stats