'Muñeco diabólico': l’encarnació de Chucky per al segle XXI s’acosta a les pors tecnològiques de 'Black mirror'

Direcció: Lars Klevberg. Guió: Tyler Burton Smith. 91 minuts. EUA (2019). Amb Aubrey Plaza, Gabriel Bateman, Brian Tyree Henry i Mark Hamill.

El fet que la nova versió de 'Muñeco diabólico' arribi als cinemes alhora que 'Toy story 4' és una broma perversa, ja que el film pot veure’s com una versió abismal de la saga de Pixar, centrat en la malsana relació que Chucky, una joguina amb consciència autònoma, estableix amb un nen. A diferència del que passava al film original, en què Chucky estava posseït per l’esperit d’un psicòpata, en aquesta ocasió no hi ha res esotèric en la gènesi del mal: és un malson neoliberal produït en una fàbrica vietnamita, on un treballador explotat es venja desactivant els protocols de seguretat d’un dispositiu d’intel·ligència artificial antropomorfitzat com un nino pèl-roig. El fet que Chucky sigui un sofisticat maquinari capaç de controlar els ginys d’una llar acosta la proposta a la inquietud tecnològica de 'Black mirror' (o fins i tot al visionari film 'Monstre mecànic' de Donald Cammell), però el to és clarament el d’una comèdia d’eufòria 'gore' (no per atzar Chucky aprèn a matar veient la grotesca 'Massacre a Texas 2'). I si bé la posada en escena no realça especialment la mordacitat, sí que ho fa un càsting amb còmics com Aubrey Plaza, Brian Tyree Henry i sobretot Mark Hamill, encertada elecció per posar veu a Chucky: gràcies a la seva versatilitat vocal –ja demostrada en el Joker de les adaptacions animades de Batman–, l’actor s’allibera de la pesant càrrega de positivitat lligada al jedi Luke Skywalker.