FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SITGES

«Movistar busca el públic que tenim els ‘youtubers’»

El Rubius presenta a Sitges la sèrie d’animació ‘Virtual hero’

L’univers youtuber i el de les sèries es van creuar ahir al Festival de Sitges, que va acollir la projecció dels tres primers capítols de la sèrie animada Virtual hero, una creació original d’El Rubius (Rubén Doblas Gundersen), el youtuber més popular de l’Estat, amb més de 30 milions de seguidors. La sèrie està basada en el còmic homònim d’El Torres i Lolita Aldea, que també firmen el guió i el disseny artístic de la versió televisiva sota la direcció d’Alexis Barroso. Ens sorgeix una pregunta: si El Rubius no escriu els guions ni dibuixa els personatges ni dirigeix els capítols, ¿què fa, doncs, el creador de la sèrie? “He fet correccions en el guió i he seguit de prop el disseny dels personatges, readaptant coses dels còmics”, assegura. Tot i que la sèrie s’ha produït a Barcelona i ell viu a Madrid, El Rubius diu que ha mantingut contacte “constant” amb l’equip per Skype. “També he doblat el meu personatge, però no ha sigut fàcil perquè no soc doblador”.

Ja ho pot ben dir. Des del primer minut de Virtual hero, que s’estrena a Movistar el 12 d’octubre, queda clar que El Rubius no ha nascut per ser doblador, ni tan sols d’un personatge basat en ell i que porta el seu nom. Virtual hero segueix les aventures del youtuber en un món virtual dominat per un troll venjatiu, el Mask. Combats amb monstres, humor infantil i estètica anime són les claus d’un producte que s’alimenta dels codis narratius dels videojocs i que, segons El Rubius, té la intenció d’explorar “la part tòxica” de comunitats com Twitter o Instagram. “De vegades sembla que fan molt soroll, però són quatre gats -diu-. A les xarxes, si t’ho prens tot de manera més o menys positiva, és més difícil que t’afecti”.

Incòmode amb els equips grans

El Rubius va abandonar temporalment YouTube fa uns mesos per estrès i ansietat. Ahir tampoc se l’acabava de veure còmode a Sitges. En part perquè no es trobava bé (“Tinc febre i ahir gairebé no vaig dormir pels nervis d’estrenar”), però també perquè se sentia fora del seu element. “Jo no estic acostumat a treballar amb equips tan grans, els meus vídeos els faig jo sol”, confessava. Per a Movistar, la plataforma que produeix la sèrie, es tracta d’una aposta important: el festival està ple de publicitat dels personatges i fins i tot hi ha una carpa de realitat virtual de Virtual hero a la porta de l’Auditori Melià, el cinema més gran de Sitges. En la trobada amb els mitjans, el cap de sèries de Movistar, Domingo Corral, i la productora Pilar Blasco van destacar en tot moment la implicació del youtuber en el procés creatiu, però van quedar en evidència quan Corral va apuntar que ja estaven treballant en la segona temporada i El Rubius va exclamar sorprès “Ah sí?”, cosa que va provocar rialles nervioses en l’equip.

L’espontaneïtat d’El Rubius també va aixafar l’estratègia de comunicació de Movistar quan van preguntar-li què li semblava que un canal tradicional apostés per un youtuber per crear continguts. “Sona una mica malament, però jo crec que busquen el públic que tenim, n’hem parlat moltes vegades”, va respondre amb un somriure entremaliat. Corral, però, es va afanyar a corregir-lo subratllant que per a Movistar “el primer és el creador i després el que vol explicar” i que els 30 milions de seguidors d’El Rubius no eren determinants en la decisió de produir la sèrie. Una hora després, El Rubius presentava la projecció de Virtual hero en un auditori amb un terç de l’aforament buit -tot i penjar el cartell d’entrades esgotades-, on centenars de nens acompanyats dels pares rebien amb xiscles histèrics l’aparició del youtuber.

Gairebé una sèrie japonesa

En el primer episodi, Virtual hero presenta les seves credencials: diàlegs plens d’anglicismes (“Holly molly! ”, “ What? ”), mil referències a l’univers gamer, humor preadolescent i acudits de pets. Una sèrie infantil tan instal·lada en les convencions de l’anime infantil que podria passar per japonesa. El Rubius, però, diu que l’edat ideal del seu públic són els 12 o 13 anys. A les butaques de l’auditori la mitjana d’edat -sense comptar els pares- era força més baixa. “Potser hi ha algunes coses que són una mica hardcore... Amb els meus vídeos em passa que no tinc control sobre qui els veu i després venen les mares i em renyen”, deia fent broma.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF