ART

Moralitat davant ‘boom’ turístic, com vàrem respondre?

Escriptors, músics i fotògrafs captaren el pas de la Mallorca rural a la turistitzada, relata Tomeu Canyelles
L’historiador Tomeu Canyelles és expert en turisme i l’evolució social del seu fenomen. / ISAAC BUJ

L'exposició Ciutat de Vacances, instal·lada al Museu d’Art Contemporani Es Baluard, pega les darreres coces. El debat sobre el turisme ha estat encès tot l’estiu i el museu ha reflexionat sobre d’on venim a través de les intervencions artístiques que la integren.

L’historiador i periodista Tomeu Canyelles participarà en la darrera conferència organitzada al voltant de la mostra. “Vull fer una lectura de com va evolucionar la moral en la Mallorca dels anys 60, 70 i 80, de quina manera es varen veure afectats els hàbits dels mallorquins en una Mallorca bàsicament rural i recelosa dels canvis que podrien venir de fora”, explica.

I és que la presència d’aquells visitants “no només va alterar l’economia insular, sinó també aspectes tan significatius com l’estètica, l’oci, la moralitat o, senzillament, la manera d’entendre la vida. Aquest conjunt de canvis no només va fer trontollar els fonaments nacionalcatòlics del franquisme, sinó que determinarien les relacions -no sempre idíl·liques- entre la societat autòctona i els turistes”.

“Gràcies als turistes començà un procés molt interessant que va fer canviar la forma de veure les coses no sols en l’àmbit de la moral sinó també en qüestions més pràctiques com la nuesa, la manera d’entendre les relacions entre els joves, etc. Foren anys molt intensos i crec que és interessant poder-ho analitzar en aquest marc d’Es Baluard amb l’exposició de teló de Ciutat de Vacances, que permet veure com ha evolucionat el concepte de turisme”, hi afegeix.

Geografia humana

L’exposició incideix especialment en una evolució del paisatge. “Fixant-nos en com han evolucionat els hotels, les estètiques dels espais, la natura, ens du, però, cap a un terreny de geografia humana, de conceptes i processos que tenen lloc en el temps”, recalca l’historiador.

“Avui hi ha comportaments que veim amb molta normalitat: que una parella pugui estar junta sense estar casada o que una al·lota faci topless. Això a una època relativament propera com fa quaranta anys i busques eren grans escàndols, que atemptaven contra aquella bona imatge que volia donar el règim d’un país que volia ser tècnicament idíl·lic sempre sota de la por del què diran”, explica.

Ara bé, el turisme ens ha fet una societat més oberta? “Més receptiva als canvis, com a mínim”, assegura Canyelles. “Hem mostrat visions alternatives d’entendre la vida, l’estètica, el llenguatge, les relacions, etc. Els turistes varen ser com una espècie d’instructors per tal de mostrar que hi havia altres realitats”, hi afegeix.

Tot plegat “ha tingut un pes cultural interessantíssim i no suficientment reivindicat dins la cultura. Per exemple, aquella popular. De gloses a cançons, algunes de Tomeu Penya, Ossifar i de grups emblemàtics dins la memòria col·lectiva de Mallorca, moltes fan referència més o manco directa a aquests moments de canvi de moral que s’experimentava als 60 i 70”.

També hi va haver una generació d’escriptors que “varen sortir a la dècada dels seixanta. Parlam d’Antònia Vicens, Gabriel Janer Manila, Gabriel Frontera, Gabriel Tomàs, Baltasar Porcel... persones que dins la seva obra varen transmetre molt bé aquest pas d’una Mallorca tradicional a aquella Mallorca més intercultural, turistitzada. Fins i tot gent que ja tenia un background literari més potent, com Llorenç Villalonga, també en parlà. En definitiva, escriptors que varen ser conscients que els canvis no només es veien a la butxaca i als hotels, sinó que els mateixos individus havien començat un procés intern que difícilment es podria aturar”. Canyelles vol posar com a exemple una obra de l’any 1972 que es titula Corbs afamegats, de Gabriel Tomàs, que no s’ha tornat a reeditar i que va quedar com una petita radiografia d’aquell moment. Una altra obra de transcendència és també Els carnissers, de Gabriel Frontera.

Fotografia

En el camp de la fotografia també hi ha artistes que “varen poder reflectir molt bé tots els canvis. Parlam de Joan Torrelló, Josep Planas... persones que varen captar un moment històric. Una persona que va capturar el moment de traspàs de les persones quan es començaven a posar en pèl fou Oscar Pipkin, que es passejava per les platges fent fotografies a turistes curts de roba”.

La matèria de la moral és un tema, però, “pantanós. El boom turístic s’ha contemplat sempre des dels efectes que ha tingut a escala de paisatge, economia... fins i tot de lingüística, però en l’àmbit personal té una faceta molt important, com la de la moralitat i la sexualitat, poder-ho reivindicar a través de xerrades”. N’és un exemple la que es durà a terme aquest dimarts al museu Es Baluard, impartida per Tomeu Canyelles sota el títol Moralitat vs boom turístic i que “ens permet conèixer molt millor d’on venim”.