Mor la cineasta, escriptora i supervivent d'Auschwitz Marceline Loridan-Ivens

BarcelonaMarceline Loridan-Ivens (Épinal, 1928), que va morir ahir, dimarts, a París, es va sumar a la Resistència francesa quan era tan sols una adolescent i va ser deportada a Auschwitz-Birkenau, amb el seu pare, quan tenia 15 anys. Ella va sobreviure però el seu pare no se'n va sortir. Va necessitar prop de 70 anys per poder-ho explicar amb una punyent carta adreçada al seu pare: 'I tu no vas tornar' (Bromera, 2015). Allà explica, per exemple, que la van obligar a treballar fent desaparèixer els cadàvers o que el primer home que la va veure despullada va ser el doctor Mengele. Però sobretot el llibre és un relat d'una absència, de com és la vida després de la deportació, com durant molt de temps va ser incapaç de pujar a un tren o que no podia dormir en cap llit. I com tot plegat afecta la família: dos dels germans de Loridan-Ivens, que no van passar pels camps de deportació, es van treure la vida.

"La Marceline era una dona amb una vitalitat excepcional. Vam mantenir-hi una relació gairebé filial. El meu germà i jo ens sentíem molt pròxims a ella, la seva presència era important per a nosaltres", ha dit el seu advocat i fill de Simone Veil, Jean Veil. Simone Veil i Loridan-Ivens van compartir l'experiència d'Auschwitz: "Va ser una companya de deportació de la meva mare, aquest episodi de la seva vida tan difícil per a elles va fer que la seva amistat fos indestructible", ha dit Veil.

La llarga col·laboració amb Joris Ivens

Loridan-Ivens va començar en el món del cinema de la mà del filòsof Edgar Morin al film 'Crònica d'un estiu' (1961) del cineasta Jean Rouch però la major part de la seva trajectòria la va fer amb el seu marit, el cineasta holandès Joris Ivens. Tots dos van va ser dos cineastes molt combatius amb una llarga filmografia que inclou films sobre el Vietnam i una quinzena de documentals sobre la Xina. Des del 1972 fins al 1976, Loridan i Ivens van portar les seves càmeres a la Xina per recollir els testimonis de la transformació cultural que sacsejava el país sota la dictadura de Mao Zedong. Després van reunir part d'aquests documentals a 'Com Yukong va desplaçar les muntanyes' (1976). Abans de conèixer Ivens, Loridan-Ivens va fer un documental sobre la guerra d'Algèria i la seva independència 'Algèria, any zero' (1962). Loridan-Ivens, després de la mort del seu marit, també va portar l'Holocaust al cinema amb el film 'L'ombra del passat' (2003). El 2008, l'escriptora i cineasta va escriure la seva autobiografia, 'Ma vie balagan', amb la periodista Elisabeth D. Inandiak.