Mor el músic i cineasta Osías Wilenski

BarcelonaQuan va arribar a Barcelona a finals de les dècada dels 80 per treballar com a pianista al Gran Teatre del Liceu, l'argentí Osías Wilenski ja havia despuntat com a intèrpret musical i com a cineasta des de feia dècades.

Nascut a Buenos Aires el 1933, Wilenski va començar a estudiar piano des de molt petit. "Els pares em van posar a les mans del millor professor de l'època, un italià de molt mal geni, el mestre Vicente Scaramuzza, que també va ensenyar a gent que després va triomfar, com ara Martha Argerich i Antonio de Raco –recordava al perfil biogràfic de la seva pàgina web–. També vaig estudiar harmonia i composició amb el vienès emigrat Erwin Leuchter, que havia estat alumne d'Alban Berg i em va iniciar en el coneixement del dodecafonisme".

Després d'estudiar a la prestigiosa Juilliard School of Music de Nova York, Wilenski va fer carrera com a solista de piano, fent concerts als Estats Units i a Sud-amèrica. Als 60, però, va abandonar la música: "Va ser una decisió sobtada. Estava cansat de patir la por escènica dels concerts, i havia descobert que el meu pianissimo tenia un límit que no em portaria a triomfar internacionalment".

Una pel·lícula polèmica

Wilenski va decidir provar sort al món del cinema. A més de nombrosos curtmetratges, va dirigir i produir dos llargmetratges. El perseguidor (1965), basada en un conte de Julio Cortázar, va ser segrestada per un jutge de menors l'endemà de l'estrena, a causa d'una denúncia feta pels pares de l'actriu Zulma Faiad, que en una escena havia fet un estriptis quan encara era menor d'edat. El director va ser condemnat a sis mesos de presó.

A la dècada dels 70, després de treballar a la televisió, Wilenski va tornar a la música, però no com a solista sinó com a pianista repetidor al conegut Teatro Colón de Buenos Aires. El cop d'estat, els anys de la Junta Militar i la severa crisi econòmica van fer que el teatre hagués de tancar. Wilenski va arribar a Barcelona el 1989 per treballar al Liceu i en va ser el pianista principal durant 15 anys. Des de llavors i fins pràcticament el present, Osías Wilenski es va dedicar exclusivament a la composició musical. Va compondre més d'una seixantena d'obres, entre les quals hi ha tres òperes, música de cambra, cançons i composicions per a piano.