OBITUARI
Cultura 28/02/2012

Mor l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales

Manuel de Solà-Morales, un dels grans noms de l'arquitectura i l'urbanisme catalans, va morir ahir als 73 anys. Va dissenyar el Moll de la Fusta i l'Illa Diagonal, a més de la rehabilitació de la Barceloneta.

Jordi Nopca
2 min
01. Solà-Morales i Rafael Moneo van treballar junts en el projecte de l'Illa. 02. El Moll de la Fusta. 03. Retrat recent de l'arquitecte.

BARCELONA.Els arquitectes i urbanistes barcelonins es van assabentar ahir, a mig matí, de la mort sobtada de Manuel de Solà-Morales (Barcelona, 1939-2012). "Dimecres havia de marxar a Anvers, a Bèlgica, a presentar un projecte important", deia l'arquitecte Oriol Bohigas. La feina feta per Manuel de Solà-Morales durant més de quatre dècades s'ha desenvolupat en diversos fronts. "Ha estat capaç de vehicular pensament a través de l'urbanisme -deia Bohigas, abans de destacar el seu vessant pedagògic-. L'any 1969 va fundar el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona i va ser durant molts anys catedràtic d'urbanística a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona". Les últimes aportacions teòriques de Solà-Morales són Deu lliçons sobre Barcelona (2008) i Cerdà-Eixample (2010).

Vicent Guallart, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, remarcava que la desaparició de Solà-Morales suposa una "gran pèrdua per a la cultura urbanística". Guallart va inscriure l'arquitecte i urbanista barceloní en una tradició que arrenca d'Ildefons Cerdà. "Hi ha una continuïtat, entre Cerdà i l'obra de Solà-Morales. Un dels seus últims projectes que destacaria és el de les casernes de Sant Andreu, que va ser presentat fa només uns mesos".

Fill i nét d'arquitectes -i germà del també arquitecte Ignasi de Solà-Morales (1942-2001)-, Manuel de Solà-Morales va ser deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluís Sert a Harvard, abans d'incorporar-se a l'equip redactor de l'Esquema Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i coordinar el Pla Comarcal de Barcelona. Va rebre el Premi Nacional d'urbanisme el 1983 pel pla de rehabilitació de la Barceloneta. L'arquitecte va compaginar l'activitat docent amb la realització d'una quarantena llarga de projectes, entre els quals destaquen el del Moll de la Fusta (1984), l'Illa Diagonal (1992), la reconstrucció del barri de la Sang a Alcoi (1992-2002), el passeig Atlàntic de Porto (1999-2002) i la intervenció a l'entorn de l'estació central de trens de Lovaina (1996-2002).

Al Fòrum 2004 va ser comissari de l'exposició Ciutats/Cantonades , una reflexió sobre el creixement urbà a tot el món en què reivindicava una mirada a escala humana del fenomen. El seu planejament urbà tenia molt en compte la mirada del ciutadà, en detriment de l'espectacularitat. Les seves principals línies de treball han estat les relacions entre ciutat i mar i l'estructura de les perifèries metropolitanes.

stats