Publicitat
Publicitat

Obituari

Mor l'actriu Lina Morgan

Mor a Madrid als 78 anys l'actriu còmica que va triomfar amb pel·lícules com 'La tonta del bote' i sèries com 'Hostal Royal Manzanares'

Lina Morgan ha mort a Madrid als 78 anys. Feia dos anys que l'havien ingressat a l'UCI de l'Hospital Beata Maria Ana de Madrid i poc després de sortir-ne va entrar en una residència geriàtrica, on va viure des de llavors. L'actriu s'havia retirat dels escenaris fa més de 10 anys. Una de les seves darreres aparicions públiques, abans d'ingressar a l'hospital, va ser a la presentació de 'Tesoros vivos de la televisión'.

Lina Morgan havia protagonitzat mítiques pel·lícules com 'La tonta del bote' (1970). Es va popularitzar sobretot com a actriu còmica. Segons la biografia que li va dedicar José Luis Borau, al 'Diccionario del cine español', acostumava a interpretar " el sempitern personatge de dona inculta capaç de resoldre situacions complicades gràcies a la seva intuïció i amb gràcia".

Els orígens humils de Lina
Nascuda el 1937 amb el nom d' Ángeles López Segovia, en plena Guerra Civil i en una família humil, era la quarta dels cinc fills del sastre Emilio López i Julia Segovia, mestressa de casa, una família que vivia en un dels barris més populars de la capital, La Latina. Després d'estudiar primària va abandonar els estudis per col·laborar amb l'economia familiar recollint, al costat del seu germà José Luis, cartrons i ampolles que després venien.

Des de molt petita tenia clar que volia ser artista i als 11 anys va començar a estudiar ball clàssic espanyol: només dos anys després va debutar amb la companyia infantil Los Chavalillos de España, on va actuar com a solista de ball clàssic espanyol.
Un any després, Morgan va passar a formar part del cor d'una revista i es va convertir en vedet amb l'ajuda de l'actor Alfonso del Real, una figura destacada del teatre còmic musical d'aquell moment. A mitjans de la dècada dels 50 va adoptar el seu nom artístic, Lina Morgan, inspirant-se en el pirata Morgan. Treballaria amb actors com Tony Leblanc o Miguel Gila. Les seves primeres pel·lícules van ser 'El pobre García', 'Vampiresas' o 'Una tal Dulcinea'. També va ser força popular el seu personatge de Mari al film 'Las que tienen que servir'.

Amb les pel·lícules 'Las que tienen que servir', 'Soltera y madre en la vida' (1969) i 'La tonta del bote' (1970) es consolidaria el seu vessant més còmic. A partir dels anys 70 va protagonitzar vuit comèdies dirigides per Mariano Ozores. Es va acomiadar de la gran pantalla l'any 1975 amb la mort de Franco: l'humor blanc no era tan demanat com el 'destape'. No hi tornaria fins 20 anys després amb 'Hermana, ¿pero qué has hecho?', de Pedro Masó, en què interpretava una monja que atracava bancs i la seva germana bessona.

Teatre, televisió i humor

Als anys 70 va fundar la seva pròpia companyia teatral i va debutar al Teatro Barceló. Va durar poc: va ser un "absolut fracàs", explicaria l'actriu. Però després vindrien els seus principals èxits teatrals, després de decidir ser empresària. El 1978 va llogar amb el seu germà i mànager, José Luis López Segovia, el Teatro La Latina de Madrid. Cinc anys després va comprar-lo. El vendria el juny del 2010 al grup Focus a canvi de 7,5 milions d'euros, un despatx i una llotja per tota la vida. Aquí és on s'instal·larà la seva capella ardent.

Morgan havia forjat bona part de la seva llegenda en el contacte directe amb el públic teatral. I va traslladar aquest esperit a la televisió, en els inicis de la sèries espanyoles, a mitjans dels anys 90, com a 'Hostal Royal Manzanares' i després 'Academia de baile Gloria'. El seu paper protagonista resumia tots els rols de la seva vida: la innocent de poble, la beata santa, la 'tonta del bote' i la reprimida soltera. "El personatge sóc jo. No farem res espectacular, però sí una sèrie amb tot l'afecte del món", va dir l'actriu en la presentació de la sèrie. Èxits teatrals com 'Vaya par de gemelas' (1981) i 'Celeste no es un color' (1991), que es van emetre amb audiències espectaculars a TVE, van impulsar sèries com 'Una de dos' (1998-1999) i 'Compuesta y sin novio' (1994).

'¿Se puede?' (2004), 'A tortas con la vida' (2006) i 'Escenas de matrimonio' (2007-2008) i la gala de Reis del 2012 van ser les últimes intervencions televisives.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF