Publicitat
Publicitat

En breu

Mor l'escriptor, filòsof i intel·lectual incòmode Agustín García Calvo

Premio Nacional per triplicat

L'escriptor, filòsof i traductor Agustín García Calvo va morir ahir a Zamora, la mateixa ciutat on havia nascut el 1926. Es va doctorar en filologia clàssica i era catedràtic de filologia llatina, però va ser apartat de la càtedra el 1965 per haver donat suport a les revoltes estudiantils contra el règim de Franco. Poeta, assagista, dramaturg, novel·lista i gran analista dels clàssics grecs, la seva obra va ser reconeguda amb tres Premios Nacionales -d'assaig el 1990 per Hablando de lo que habla: estudios de lenguaje ; de literatura dramàtica el 1999 per La baraja del rey Don Pedro ,i de traducció per tota la seva obra el 2006.

El poeta socràtic del 15-M

"Era l'últim escuder de les mentides de la realitat", en deia ahir la poeta Isabel Escudero, la seva companya durant 36 anys. García Calvo va treballar fins l'últim moment, publicant llibres i traduccions (molts treballs els van editar els seus segells, Lumia i Lucina), i debatent idees sobre la realitat i la ciència "sempre de viva veu, com l'últim Sòcrates". "Sempre ha estat en peu de guerra contra els poders. No li va importar perdre la seva càtedra i no li va importar cantar les quaranta a qui calgués", deia Escudero. L'escriptor es va implicar activament amb el moviment 15-M, i fins i tot va cedir el poema Libre te quiero per a un documental dels indignats . "Es va endur una alegria perquè per a ell va ser un renaixement dels moviments estudiantils dels 70. Ho veia com un no contra el poder més radical".

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF