Cinema

Mor Stanley Donen, el cinema que balla

La filmografia del director nord-americà inclou ‘Un dia a Nova York’ i ‘Cantant sota la pluja’

La història del cinema és també una successió d’esclats d’imaginació, com ara la idea de filmar Fred Astaire ballant pel sostre i les parets d’una habitació a Noces reials (1951) o la de convertir l’aigua en pista de ball per a Gene Kelly a Cantant sota la pluja (1952). En aquests dos prodigis hi va participar Stanley Donen, ballarí, coreògraf i cineasta mort ahir a Chicago als 94 anys.

Representant dels anys de glòria del Hollywood posterior a la Segona Guerra Mundial, Donen va compartir aventures cinematogràfiques amb Kelly i Astaire en una època en què el musical i l’art coreogràfic filmat vivien un gran moment. Mentre Kelly i Donen codirigien Un dia a Nova York (1949) i Cantant sota la pluja, Vincente Minnelli tirava endavant Un americà a París (1951) i Brigadoon (1954), també amb Kelly com a protagonista. Tots plegats, Astaire inclòs, van redefinir el cànon dels musicals.

Aquest és el context dels primers anys de la filmografia de Stanley Donen, que tot just tenia 30 anys quan va estrenar la seva setena pel·lícula: Set núvies per a set germans (1954), un altre musical per a la història. Donen, nascut el 13 d’abril del 1924 a Colúmbia (Carolina del Sud), ja volia ser ballarí de ben petit, després de veure Fred Astaire i Ginger Rogers a la pel·lícula Volant cap a Rio de Janeiro (1933). Per aconseguir-ho va anar a estudiar a Nova York, i amb 16 anys va passar una prova per ballar al musical Pal Joey, dirigit per George Abbott, amb el qual més endavant compartiria la direcció dels films Jocs de pijames (1957) i Maleïts ianquis (1958). El protagonista de Pal Joey era Gene Kelly. Tanmateix, el moment decisiu per a Donen va arribar amb un altre musical de Broadway Best foot forward (1941), concretament amb l’adaptació cinematogràfica que en preparava el productor Arthur Freed. A la pel·lícula Donen va aconseguir un petit paper i també va treballar com a coreògraf assistent. Tot anava confluint, i el 1949 Kelly, Freed i Donen formen el triumvirat a qui la Metro Goldwyn Mayer confia Un dia a Nova York, tota una fita amb Frank Sinatra com a gran estrella i amb música de Leonard Bernstein.

El toc especial per a la comèdia

En el segon film, Noces reials, Donen ja compleix un altre somni: dirigir Fred Astaire. I mentre explora camins de comèdia fora del musical ( Love is better than ever, 1951), ja prepara un nou repte amb Kelly en el qual aboquen una imaginació desbordant en els números de ball: Cantant sota la pluja. Immers en una creativitat frenètica, Donen serà especialment prolífic al llarg dels anys 50, quan dirigeix una dotzena de films, entre els quals la comèdia Paquet sorpresa, amb Yul Brynner i Mitzi Gaynor, i Una cara amb àngel (1957), una adaptació del musical dels germans Gershwin amb Fred Astaire i Audrey Hepburn com a parella protagonista.

Stanley Donen ja havia demostrat les seves virtuts per a la comèdia, però va assolir un altre nivell en les tres pel·lícules amb Cary Grant: Indiscreta (1958), Pàgina en blanc (1960) i sobretot Xarada (1963). Aquest Stanley Donen filma com si estigués dissenyant una coreografia. A Xarada fa ballar Grant i Audrey Hepburn entre les ziga-zagues d’un guió que barreja la comèdia romàntica i la trama d’espies mentre Henry Mancini hi posa la música. L’estil es manté a Arabesc (1966), amb Gregory Peck i Sophia Loren (i Mancini). Però abans de caure en la fórmula, regala Dos a la carretera (1967), un ballet amarg sobre l’amor fet miques entre Audrey Hepburn i Albert Finney, l’actor britànic mort el 7 de febrer passat.

En només dues dècades Stanley Donen va acumular una filmografia impressionant, suficient per passar a la història. Fins a finals dels 80 va seguir dirigint comèdies com L’escala (1969), Lucky Lady (1975) i Blame it on Rio (1984) i la incursió en la ciència-ficció Saturn 3 (1980). Aparentment, el nou Hollywood no el va tenir entre els seus referents, però les paraules que li va dedicar Martin Scorsese quan li va donar l’Oscar honorífic el 1998 demostren fins a quin punt va ser important Stanley Donen. Un dels grans.

Quatre delícies del llegat de Stanley Donen

‘Un dia a Nova York’

Amb només 25 anys, Stanley Donen va debutar codirigint amb Gene Kelly un musical històric. A les seves ordres va tenir estrelles com Frank Sinatra i Ann Miller.

‘Cantant sota la pluja’

Musical de musicals i un dels grans films de la història. Hi conflueixen Donen, Kelly, Donald O’Connor, Debbie Reynolds i la cançó d’Arthur Freed i Nacio Herb Brown.

‘Xarada’

Allà on Hitchcock reblava el clau del suspens, Stanley Donen hi veia una possibilitat per a la comèdia. Això sí, amb la complicitat de Cary Grant i Audrey Hepburn.

‘Dos a la carretera’

Donen també va ser un magnífic director actoral. La millor prova, aquesta meravella en què Hepburn i Albert Finney malden per entendre un amor que s’esquerda.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF