Mor Lluïsa Forrellad, l’escriptora retrobada
L’autora de Sabadell va guanyar el premi Nadal el 1953 amb només 26 anys i va desaparèixer del mapa editorial fins que el 2006 hi va retornar amb el ‘thriller’ ‘Foc latent’
BarcelonaL’escriptora Lluïsa Forrellad, que el 1953 va guanyar el premi Nadal amb Siempre en capilla (Destino/Angle) quan només tenia 26 anys, va morir ahir als 91. Després del seu aclamat debut, l’autora de Sabadell es va retirar del món literari durant dècades fins que el 2006 va trencar el seu silenci editorial publicant la novel·la Foc latent amb Angle Editorial. La bona acollida de públic va activar la creativitat de Forrellad, que a continuació va publicar quatre novel·les més.
Nascuda el 1927, Forrellad era germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad, morta el 2013 quan només feia sis anys que havia debutat literàriament amb la novel·la La vostra sang (Angle, 2007). Les dues germanes havien fundat el 1948 el grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima, amb el qual la Lluïsa va fer d’actriu i es va iniciar en les lletres escrivint dues obres de teatre en castellà: Dos razones i Regimiento de caza 43. El salt a la fama, però, arribaria amb la novel·la Siempre en capilla, que narrava des del punt de vista d’uns metges i un químic una epidèmia de diftèria al Londres de finals del segle XIX, una obra amb aspectes gòtics i fins i tot policíacs que contrastava amb l’estricte realisme social dels novel·listes de postguerra.
Fugida i retorn
Aclaparada per l’atenció de la premsa i les expectatives que va suscitar el seu èxit, Forrellad es va retirar del món literari, tot i que va continuar escrivint en privat. “Tot aquell enrenou em va resultar tan inesperat i molest que em va atordir i vaig optar per recloure’m a casa per treballar”, explicava el 2006, coincidint amb el seu inesperat retorn literari, Foc latent, un thriller ambientat en la Barcelona convulsa de finals del segle XIX que es va convertir en un dels gran èxits (més de 15.000 exemplars venuts) del segell Angle Editorial, elogiat pel seu detallisme i una narració vigorosa. El públic la va redescobrir i ella es va retrobar amb el món literari que havia abandonat mig segle enrere.
Més endavant arribaria Sempre en capella (Angle, 2007), traducció al català del seu debut de la qual ella mateixa es va fer càrrec, i Retorn amarg (Angle, 2008), situada en la Catalunya rural del segle XIX. A El primer assalt (Angle, 2009) Forrellad viatja a la Barcelona del 1962, on una mort fa esclatar conflictes familiars, i a L’olor del mal (Angle, 2011) presenta una intriga al voltant d’un feixista en la Roma de postguerra.
