Adeu a Cristina Cervià, una lluitadora dins i fora dels escenaris

BarcelonaL'actriu i directora Cristina Cervià Sancho (Girona, 1965) ha mort aquest diumenge a causa d'un càncer. Cervià estimava el teatre i, malgrat la malaltia, va continuar assistint als espectacles. El dissabte 9 de març s'asseia en una de les butaques del Teatre de Salt per veure 'El chico de la última fila', amb Sergi López com a protagonista. Era molt lluitadora. "Donava dignitat al teatre", assegura el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer. "Batallava en els espais més complicats, estava al corrent de tot el que es feia, i ho donava tot, tant als espectacles que feia a les biblioteques com als grans escenaris", afegeix Sunyer. Cervià va ser al primer Temporada Alta i va continuar-hi fins a pràcticament l'últim. També va inaugurar el Teatre de Salt amb Adrià Puntí

Portava més de 30 anys als escenaris, però els últims temps la seva presència havia estat més irregular per culpa de la malaltia. "Pensava que m’havia tocat una vegada i que ja estava. I tornar-hi és el que m’ha deixat més xof. Es pot tenir més d’un tumor a la vida, aleshores què passa? ¿Em dedico a fabricar tumors? Aquesta vegada m’he quedat més alerta, i t’ho preguntes, però no tens resposta perquè en això de la salut no saps ben bé què hi intervé, si és el cap, si les emocions, els sentiments, l’alimentació... Són tants factors... És una loteria", explicava en una entrevista a l'ARA fa quatre anys.

Cervià, però, va tornar al teatre amb moltes ganes i molts projectes després de superar la malaltia el març del 2015: volia donar classes d’interpretació, recitar en veu alta, fer audicions amb músics a les escoles, preparar una ruta literària per la Casa Masó....

Una de les seves últimes aportacions al teatre va ser al Temporada Alta, el 2017, dirigint la jove companyia La Sueca, i posant en escena uns textos de l’univers dels personatges femenins de Txékhov. Fins fa poques setmanes portava a les biblioteques l'espectacle 'Llibràlegs IV', on actuava entre llibres i parlava de literatura.

Cervià va començar la seva trajectòria al Talleret, que es va fundar el 1976. L'actor i director Xicu Masó la va acompanyar durant aquells primers anys. "Vam fer molts bolos i gires junts, era molt valenta, molt intel·ligent, molt viva", diu Masó, que també la va dirigir a 'Alícia i altres deserts', una obra de Harold Pinter. Precisament en aquesta obra Cervià interpretava una dona que sortia del coma. La crítica va respondre entusiasmada a l'actuació de Cervià, que, sense moure's del llit, es transformava i era capaç de modular veus diferents de manera extraordinària. "Dominava extraordinàriament el text, havia treballat molt i havia fet moltes coses de poesia", diu Masó. Era també una gran feminista que, fins a l'últim moment, va estar batallant pels drets de les dones.

Va treballar amb una llarga llista de directors: Carlota Subirós, Pep Tosar, Rosa Maria Sardà, Pere Puig, Jordi Vilà... Era molt versàtil i és inacabable la llista d'obres de teatre en què va actuar: 'Nit de Reis' (1990), 'L'hort dels cirerers' (1991), 'Tartuf' (1992), 'Una cambra pròpia' (2002), 'Ariadna al laberint grotesc' (2004), 'Miniatures valentes' (2006), 'Alícia' (2009), 'La importància de ser Frank' (2015), 'L'home sense veu' (2016)...

Va dirigir, entre moltes altres obres, 'Els últims cinc anys' (2005), 'El lloc de l'home feliç' (2009), 'El vals de Baltimore' (2011) o 'Històries de boscos' (2013).

Avui eren molts els qui lamentaven la seva mort.

L'editora de Club Editor, Maria Bohigas, recordava les lectures que havia fet de les novel·les de Victor Català:

Clàudia Cedó, que va dirigir l'actriu a 'L'home sense veu', també recordava tot el que li havia ensenyat:

Xavier Antich recordava la seva generositat i el seu talent: