OBITUARI
Cultura 25/11/2012

Mor Tony Leblanc, rei de la comèdia espanyola

La comèdia costumista espanyola dels 50 als 70 ha perdut un referent. L'actor Tony Leblanc va morir ahir als 90 anys d'un infart. Va actuar en 150 pel·lícules i els joves el recordaran per la saga Torrente.

Laura Serra
3 min
Mor Tony Leblanc, rei  de la comèdia espanyola

BARCELONA"Que ningú es preocupi quan em mori. Vaig néixer per treure preocupacions", havia avisat Tony Leblanc en les últimes entrevistes. Quan va presentar Torrente 4 fa un any i mig l'actor també va dir: "La pel·lícula és gracioseta. No sé si podré ser a la cinquena, per calendari. Tinc un contracte ineludible: m'he de morir", bromejava. I malgrat els avisos, el seu decés ahir a la tarda, als 90 anys, a causa d'un atac de cor, va agafar tothom desprevingut. Companys i admiradors li podran dir l'últim adéu avui a la capella ardent del Teatro Fernán Gómez de Madrid, on ell havia decidit que la volia perquè és on es va acomiadar de Lola Flores.

Ignacio Fernández Sánchez (Madrid, 1922 - Villaviciosa de Odón, 2012) va néixer dins del Museu del Prado, perquè el seu pare n'era vigilant. Ell hi va treballar fent les primeres feinetes quasi de nen i de jove va exercitar-se en el claqué, el futbol i la boxa -li deien el Tigre de Chamberí-, però va acabar trobant la seva vocació en el cinema. Després de figurar en espectacles de Célia Gámez i Pastora Imperio i en el drama Los últimos de Filipinas d'Antonio Román (1945), va enllaçar comèdies i comèdies, i la seva popularitat va créixer exponencialment. Encarnava el trampós entranyable, el galant divertit, l'eixerit sentimental que va il·luminar la comèdia de sobretaula espanyola d'una època grisa i trista, durant les dècades dels 50, 60 i mitjans dels 70. Va treballar amb els principals directors de l'època en cintes lleugeres com Historias de la radio de Sáenz de Heredia, El Tigre de Chamberí de Pedro Luis Ramírez, Los tramposos de Pedro Lazaga, El día de los enamorados de Fernando Palacios i Las chicas de la Cruz Roja de Rafael J. Salvia.

La seva parella habitual va ser l'actriu Concha Velasco, tant al cinema com després en comèdies i revistes teatrals com Ven y ven al Eslava , on també havia treballat amb Nati Mistral. Velasco recordava que sempre li estaria agraïda perquè va fer que "passés de cobrar 60 pessetes a 3.500". L'èxit va fer que l'actor s'atrevís a escriure, dirigir i produir teatre, quasi sempre amb èxit. Al llarg dels 60 també va aparèixer regularment a Televisió Espanyola, fins i tot amb programa propi. Un dels moments més recordats és una gala de Martes fiesta del 1977. José María Íñigo va prometre que faria una cosa mai vista: va sortir, va pelar una poma, se la va menjar sense dir ni piu i va marxar.

El 1975 havia deixat els escenaris, cansat. Però el que el va apartar de la circulació va ser un accident de cotxe el 1983 que el va deixar anys en una cadira de rodes i el va obligar a passar per 30 operacions. Pare de vuit fills, va dedicar-se a escriure. "Com que sóc creient i crec en un Déu bo, el purgatori ja l'he passat en vida i em queda la glòria", deia.

El seu salvador va ser Santiago Segura. Així com Leblanc es vantava d'haver descobert Gila, el director podrà escriure a les memòries que va redescobrir al públic més jove el talent còmic del madrileny. Va fitxar-lo el 1998 per ser el pare de Torrente, el brazo tonto de la ley després de 23 anys apartat dels platós, un paper que va valer-li el Goya a actor de repartiment -el 1994 havia guanyat el d'honor- i va fer que recuperés miraculosament la salut i el somriure. Participaria en les tres següents pel·lícules de Segura i també va tornar a la televisió, a la popular sèrie Cuéntame cómo pasó . Tot i una salut feble, va seguir treballant en publicitat, escrivint poesia, guions i cançons fins l'últim dia. Companys de professió ploraven ahir la mort d'un "fenomen", segons Segura.

stats