Mor Toni Catany, el gran fotògraf de la poesia

El Premi Nacional de Fotografia se'n va sense complir el somni de deixar el llegat al seu poble

El millor fotògraf que ha tingut Mallorca, Toni Catany, moria d'un infart a primera hora d'ahir horabaixa a Barcelona, molt a prop de les Rambles, on residia de fa més de mig segle. Tenia 71 anys i el seu pla més immediat era viatjar avui a Mallorca, per assistir a la cerimònia d'investidura, com a Doctora Honoris Causa de la UIB, de la seva gran amiga Maria del Mar Bonet.

Toni Catany va néixer a Llucmajor el 15 d'agost de 1942. La seva carrera de fotògraf es va iniciar a Barcelona, on es va instal·lar el 1960 en un pis històric amb totes les característiques per convertir-se en l'escenari de bona part de les seves fotografies d'estudi. Des de la primera exposició, el 1972, fins a l'actualitat, Toni Catany va mostrar les seves fotografies per mig món, en dos centenars llargs d'exhibicions que li atorgaren un reconeixement internacional del qual mai no presumia.

Abans que no a Catalunya o a Espanya, Catany va ser nomenat, el 1991, Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura de França. Posteriorment, li arribarien premis com el Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, i el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri d'Educació i Cultura espanyol, ambdós el 2001. Dos anys després, el Govern balear li atorgava un dels premis Ramon Llull.

Dels primers reportatges, Toni Catany passà aviat a experimentar la recuperació de tècniques fotogràfiques primigènies, com els calotips o els daguerreotips, processos que mai no deixaria, ni tan sols quan, en els darrers anys, va incorporar la fotografia digital com a mitjà per a la seva obra.

Un mestre

Mestre en la captació de la poesia dels objectes, les seves natures mortes establien un bell equilibri entre el moment captat i el pas del temps, en un estil únic en la fotografia que remetia a les natures mortes de la pintura romàntica. Magistral també en el retrat, els nus masculins demostraren una capacitat extraordinària per reflectir els cànons de bellesa clàssica. D'aquests treballs en queda com a testimoni el seu llibre Somniar déus (1993), al qual pertany la fotografia amb la qual Toni Catany obsequià els lectors de l'ARA Balears en la passada Nit de l'Art.

Viatger mogut per la dèria de conèixer cultures, persones i racons bells i plens d'història, Catany descriví com ningú el món mediterrani. De fet, La meva Mediterrània (1991) és un dels seus treballs més celebrats.

La mort sobtada de Toni Catany arriba en el moment en què el fotògraf havia deixat aparcat el que era un dels seus grans somnis. Feia més de sis anys que volia deixar milers de negatius, fotografies, documentació i biblioteca al seu poble de Llucmajor. Tenia previst donar la seva casa natal perquè allotjàs el seu llegat, una fundació que duria el seu nom i que gestionaria el Centre Internacional de Fotografia que s'hi havia de crear.

Ho volia veure i volia ajudar a fer-ho possible. Davant els continuats ajornaments, Toni Catany remeté, a finals de juny, una carta als responsables actuals del Consell de Mallorca en la qual escrivia: "Em demanau temps, i com que cada dia en tenc menys, he decidit que em vull arreglar ca meva per estar-m'hi quan vulgui romandre a Llucmajor, i que no té per mi sentit, ara, constituir la Fundació Toni Catany mentre no existeixi el compromís d'una materialització immediata o imminent del projecte".

Avui, entre les tasques que tenia a Mallorca, havia de revisar els plànols de la seva nova casa, la seva casa de sempre.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF