Mor l'escriptor Philip Kerr, pare de l'investigador Bernie Gunther
L'autor escocès, víctima d'un càncer als 62 anys, situava els seus llibres a l'Alemanya nazi
BarcelonaEl detectiu Bernie Gunther va aconseguir escapar amb vida de les pitjors situacions imaginables al llarg del segle XX. No només va combatre en la Primera Guerra Mundial. Durant el Tercer Reich, la Segona Gran Guerra i la Guerra Freda va ser reclutat per les SS, va treballar a les ordres de figures com Goebbels, Himmler i Heydrich, va testimoniar atrocitats per tots els racons d'Europa durant l'ascens i caiguda del nazisme, va fer d'espia i va ser capturat pels russos i enviat a les mines, es va exiliar a l'Argentina i Cuba i va ser deportat altra vegada a Alemanya. En les 13 novel·les que Philip Kerr li va dedicar al llarg de 30 anys, Gunther sempre va impartir la seva pròpia justícia i se'n va sortir amb intel·ligència, fredor, cinisme i humor negre. Però el que no ha pogut esquivar el seu pare creatiu, el novel·lista escocès Philip Kerr, és un càncer que se l'ha endut aquest divendres amb només 62 anys. Kerr era un dels noms més importants de la novel·la negra europea gràcies a l'exitosa sèrie de Bernie Gunther. Totes les novel·les es poden trobar traduïdes al castellà per RBA –excepte les dues últimes, publicades tot just el 2017 i 2018–. En català, La Magrana n'ha publicat 'Si els morts no ressusciten' (premi RBA de novel·la negra el 2009) i 'Gris de campanya'.
Si Bernie Gunther va néixer el 1989 amb la novel·la 'Violetas de marzo', Philip Kerr ho va fer el 1956 a Edimburg. Fill d'una família catòlica –recordava a l'ARA que l'obligaven a anar a missa tres vegades cada diumenge, on aprofitava el temps mirant les noies–, va decidir que volia ser escriptor de ben jove, atret per la llibreria que tenia tancada amb pany i forrellat el seu pare. Va fer els primers estalvis llogant als seus companys de classe una versió escrita per ell mateix de l'eròtica 'L'amant de Lady Chatterley', de D.H. Lawrence. Va estudiar dret per obligació –deia, amb contundència, que "el món judicial és execrable: hi ha massa advocats i massa lleis"–, però com a mínim la universitat va ser el camí per fer néixer la seva fèrtil fascinació per Berlín, interessat per la influència del Romanticisme en la filosofia legal i la popularitat del fenomen del nacionalsocialisme.
Berlín seria el camp base del seu famós detectiu. Les tres primeres novel·les, conegudes com la 'trilogia berlinesa', situades en la preguerra i postguerra (a més de 'Violetas de marzo', inclou els títols 'Pálido criminal' i 'Réquiem alemán', publicades del 1989 al 1991), van establir els fonaments del personatge i del seu context polític, i va guanyar-se els lectors. Però després abandonaria el detectiu durant 14 anys. No es volia encasellar. De fet, considerava que ni tan sols feia novel·la negra sinó novel·la política, encara que anés disfressada en forma d'impecable 'thriller' històric. La seva producció és més àmplia i s'obre a altres gèneres: va escriure la sèrie de set novel·les juvenils de fantasia 'Los hijos de la lámpara' sota el nom de P.B. Kerr, una altra sèrie de tres títols protagonitzats per l'entrenador de la Premier Scott Manson (l'últim, 'Falso nueve') i encara una dotzena més de títols com 'Una investigación filosófica' i 'El infierno digital' (Anagrama). Però Kerr no es va poder resistir a tornar a passejar Gunther pels escenaris que construïa el nazisme. "Crec que escric massa. Soc l'exemple viu de què passa quan escriure esdevé un desordre obsessivocompulsiu", havia dit. Des del 2006 i fins aquest 2018 va publicar gairebé un llibre per any.
