Cinema
Cultura 23/03/2020

Mor l'actriu Lucia Bosè als 89 anys

Una pneumònia ha sigut la causa de la mort de la mare de Miguel Bosé i Paola Dominguín

Ara
3 min
Lucía Bosé saluda a la premsa en l'alfombra vermella del 'Rome Film Festival' de 2019

BarcelonaL'actriu italiana Lucia Bosè, establerta a Espanya el 1955 arran del seu matrimoni amb el torero Luis Miguel Dominguín, ha mort aquest dilluns als 89 anys a conseqüència d'una pneumònia, segons ha avançat la Cadena SER. Havia treballat amb directors com Michelangelo Antonioni, Federico Fellini i Luis Buñuel i va protagonitzar una de les obres mestres del cinema espanyol, Muerte de un ciclista, de Juan Antonio Bardem. La notícia l'ha confirmat també el seu fill, el cantant Miguel Bosé, en una publicació a Instagram ("Ja està en el millor dels llocs", deia el músic). L'actriu també era mare de l'actriu i dissenyadora Paola Dominguín.

A Espanya, la figura de Bosè ha estat devorada a la seva doble condició de dona de torero i matriarca d'un clan d'artistes habituals de la premsa del cor, però en el cinema europeu de principis dels 50 la gèlida perfecció del seu rostre va il·luminar el cinema del malestar que van conrear cineastes com Antonioni i Bardem. Sovint va interpretar personatges provinents de la burgesia que no tenien res a veure amb els orígens humils de l'actriu, de família de camperols.

Segons explicava a les seves memòries, l'actriu va ser "descoberta" pel cineasta Luchino Visconti quan treballava com a dependenta d'una pastisseria. "Tu ets un animal de cinema", explicava Bosè que li havia dit el director de Rocco i els seus germans ("A ell vaig donar-li el que he donat a pocs homes, un amor verdader", recordava l'actriu). Bosè i Visconti no van treballar junts, però el director va recomanar l'actriu a un dels seus col·legues, Antonioni, que la va fitxar el 1950 per a la seva opera prima, Crònica d'un amor (1950). Aleshores Bosé era una figura coneguda a Itàlia, ja que havia guanyat la segona edició del concurs Miss Itàlia i havia protagonitzat No hi ha pau sota les oliveres, de Giuseppe de Santis, un dels referents del neorealisme.

Durant els seus inicis, Bosè alternava comèdies populars com París, sempre París i È l'amor che mi rovina amb interpretacions més dramàtiques, com la d'Així és l'aurora, de Luis Buñuel, o la Clara Manni del seu retrobament amb Antonioni, La senyora sense camèlies (1953), una visió amarga sobre el cinema italià i les seves estrelles. Però la pel·lícula que canviaria la vida a Bosè seria Muerte de un ciclista, de Bardem. Hi interpreta una dona burgesa que enganya el seu marit amb un professor universitari i que, després d'atropellar per accident un ciclista, es veu immersa en una espiral de culpa i paranoia.

Arran del rodatge a Espanya, l'actriu s'enamora de Luis Miguel Dominguín, amb qui es va casar el 1955 a Las Vegas. Pel matrimoni, Bosè abandona el cinema per centrar-se en la vida social i familiar. A l'Espanya franquista, va freqüentar sovint artistes com Picasso i Hemingway, amics del seu marit, però també el general Franco. "Franco era un home normal. No puc parlar-ne malament", va dir a la presentació de les seves memòries.

Cansada de les infidelitats del torero, Bosè es va acabar separant de Dominguín –tot i que el divorci encara no era legal a Espanya– i va reprendre la seva carrera de la mà de Pere Portabella a Nocturn 29, un estilitzat experiment que reprenia la crítica de la burgesia del cinema d'Antonioni. En aquesta segona etapa, l'actriu alterna projectes internacionals com el Satyricon (1969), de Fellini, o Nathalie Granger (1974), de Marguerite Duras, amb treballs amb directors espanyols com Jaime Camino (Jurtzenka, un invierno en Mallorca), Jaime Chávarri (Los viajes escolares) o Jorge Grau (Ceremonia sangrienta), sovint amb la veu prestada d'actrius de doblatge com Elsa Fábregas.

A partir dels 80 les seves aparicions al cinema es van anar espaiant, tot i que destaquen el seu paper a Brumal, de Cristina Andreu, i El niño de la luna, d'Agustí Villaronga. El 2018 va visitar els jutjats per una denúncia d'apropiació indeguda d'un quadre de Picasso que l'artista malagueny suposadament havia regalat a una empleada domèstica que havia treballat 50 anys a casa seva. Finalment, però, Bosè va ser absolta.

stats