Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Pionera i impulsora del nou disseny italià, és autora de la reforma del Museu d'Orsay

Mor Gae Aulenti, l'arquitecta del MNAC

Itàlia s'ha acomiadat de l'anomenada senyora de l'arquitectura. Gae Aulenti ha mort a Milà als 84 anys. Va ser pionera: pels seus dissenys i pel fet de ser la primera dona arquitecta que va despuntar a Europa.

Gae Aulenti va ser autora de grans projectes d'arquitectura d'interiors. París la recordarà per la reconversió de l'estació subterrània d'Orsay en l'actual museu, però també perquè es va encarregar de la museografia del Centre Pompidou. A Tòquio va fer l'Institut de Cultura Italià. A Venècia va rehabilitar el Palazzo Grassi, a Palerm el Palazzo Branciforte i a Nàpols l'estació de metro de Piazza Cavour. A Barcelona es va ocupar de la conversió del Palau Nacional en l'actual Museu Nacional d'Art (MNAC). Però molt abans d'aquestes obres internacionals, Gae Aulenti va excel·lir com a dissenyadora industrial i d'interiors: "Va destacar i va ser fonamental com a pionera del disseny italià als anys 50 i 60. Va millorar tots els productes d'interiorisme. En la postguerra, ella va entrar en la contemporaneïtat", opina l'arquitecta Beth Galí. Un dels primers projectes d'interiors que va fer són les botigues Olivetti de tot Europa. També va crear escenografies per al director Luca Ronconi.

Gae Aulenti va néixer en un poble d'Udine el 1927, però va estudiar i va establir-se a Milà, on ahir va morir a punt de fer 85 anys. Aulenti va ser de les primeres dones que va despuntar en disseny i arquitectura a Europa. "La generació d'arquitectes italians dels 50 i 60 va fer una transformació no tan sols de l'arquitectura, sinó també del disseny, l'escenografia i la crítica arquitectònica", explica Oriol Bohigas. El mestre d'aquell moviment posterior al racionalisme era Ernesto Rogers i la revista Casabella -que va dissenyar Aulenti i on també escrivia- n'era la bíblia. "La seva arquitectura era un intent d'actualitzar i millorar el moviment modern. Paraven atenció a la reconsideració de la història, a les preexistències ambientals, a la tradició constructiva", diu Bohigas.

El 1985 l'arquitecte Lluís Domènech, que llavors s'ocupava del Pla de Museus de Barcelona, va contactar amb la imponent autora del nou Museu d'Orsay. Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany van encarregar a Gae Aulenti que inventés el MNAC. "Va ser dels primers arquitectes estrangers reconeguts a fora que van treballar aquí, però no era gens vedet", encara que li diguessin la senyora de l'arquitectura , assegura Domènech. El projecte d'Aulenti va ser atrevit i no es va deslliurar de la polèmica. Una de les idees que li van tombar consistia a col·locar les principals peces del museu a la Sala Oval i inundar-la. Eduard Carbonell, que va dirigir el MNAC del 1994 al 2005 i en va viure l'obertura gradual, recorda: "Va ser dur i gratificant. Teníem diàlegs científics de nivell entorn de l'obra. Tenia criteris de disseny forts, però era molt respectuosa amb la història de l'art".

Aulenti va idear l'entrada actual al MNAC, amb grans vistes sobre Barcelona, i estava especialment satisfeta de les galeries del gòtic i el romànic, on va fer col·locar els absis romànics deixant l'estructura de fusta a la vista. També va defensar la instal·lació del Mitjó de Tàpies a la Sala Oval, una altra polèmica que es va extraviar. "La seva idea de l'exposició ambientalista i analítica és molt important en la història de la museografia", defensa Bohigas. "Va fer un recorregut molt suggeridor", afirma Domènech.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF