OBITUARI
Cultura 18/01/2013

Mor Fernando Guillén, veu d'or del cinema i el teatre espanyols

La mort de Fernando Guillén deixa orfe el cinema d'un dels seus actors més admirats. Galant de veu seductora, modernitzador del teatre espanyol, Almodóvar va revifar la seva carrera durant els anys 80.

Xavi Serra
2 min
L'actor Fernando Guillén, referent del cinema i el teatre espanyols, durant una roda de premsa a Valladolid el 2008.

BARCELONAA Mujeres al borde de un ataque de nervios era la veu que doblava Sterling Hayden a Johnny Guitar , el western més romàntic de Nicholas Ray. En aquest film de Pedro Almodóvar, el que li va donar més fama, Fernando Guillén hi interpretava un actor de doblatge més aviat canalla que tornava boges les dones. L'actor, nascut a Barcelona, ahir va morir als 80 anys després d'una llarga malaltia.

Foguejat en el teatre universitari mentre estudia dret, Guillén canvia a principis dels 50 els tribunals pels escenaris i comença una carrera teatral marcada per la serietat i el compromís amb la renovació del teatre espanyol. Quan el 1969 forma companyia pròpia amb Gemma Cuervo, llavors la seva dona, contribueix a l'obertura cultural del règim representant autors com Albert Camus - El malentès va ser la primera obra del Nobel francès que va trencar la censura espanyola-, Edward Albee i Jean-Paul Sartre. Un dels seus grans èxits va ser l'Equus de Peter Shaffer, que va representar durant tres temporades.

A punt d'un atac de nervis

La televisió, primer gràcies al mític programa Estudio 1 i després en sèries com La saga de los Rius i Lilí , el va convertir en un actor popular entre el públic. A mitjans dels 80, quan la seva estrella declinava, Almodóvar es va creuar en el seu camí i va fer revifar la seva carrera amb títols com La ley del deseo i sobretot Mujeres al borde de un ataque de nervios . Treballador incansable, va participar en més d'un centenar de títols de cinema i televisió, i fins i tot com a actor de doblatge -ell és el narrador de la versió castellana d' Amélie -. L'acadèmia espanyola el va premiar amb el Goya el 1991 pel seu paper al Don Juan en los infiernos , però també va estar nominat per La noche oscura i Otros días vendrán , d'Eduard Cortés. El 2007 es va retirar dels escenaris al Teatro Español de Madrid amb El vals del adiós , de Louis Aragon, però no va deixar de treballar fins a l'últim moment. El seu comiat del cinema ha sigut el curt de la jove Celia Rico Clavellino Luisa no está en casa , nominat al millor curtmetratge dels pròxims Premis Gaudí.

stats