Mor Elías Querejeta, el gran productor

BarcelonaLa caza, El espíritu de la colmena, El desencanto, Barrio ... Amb la filmografia d'Elías Querejeta com a productor n'hi ha prou i de sobres per dibuixar una història del cinema espanyol de l'últim mig segle. El gran arquitecte de la modernització del cinema espanyol durant el franquisme, el productor amb la carrera més llarga i prestigiosa de l'Estat, va morir ahir a Madrid als 78 anys. Aquest matí es farà la cerimònia de comiat al Tanatori de La Paz de Tres Cantos, on ahir es va obrir la capella ardent.

Querejeta arriba al cinema després d'una etapa com a futbolista a la Reial Societat. A principis dels 60 desembarca en un Madrid entelat per la grisor del règim i hi funda una productora per fer pel·lícules als antípodes del cinema folklòric i propagandístic del franquisme. Els amics li pronostiquen que l'aventura no durarà ni sis mesos i que l'empresa està destinada al fracàs, però ell respon que a Espanya hi ha "almenys un milió de persones" amb ganes de veure un altre cinema. El temps li donarà la raó.

El guió de La caza arriba a les mans de Querejeta el 1964, després de passar per totes les productores de l'Estat. Amb aquest film arrenca la col·laboració amb Carlos Saura, la més productiva en la carrera de tots dos -13 pel·lícules en només 17 anys, entre les quals Cría cuervos , Ana y los lobo s i Peppermint Frappé - i una de les més destacades en la història del cinema espanyol. La caza va guanyar l'Ós de Plata a la Berlinale -Pasolini, un dels jurats, va ser el seu gran defensor-, i va suposar el tret de sortida per al moviment conegut com a Nuevo Cine Español, del qual Elías Querejeta va produir alguns títols essencials i que va despertar el cinema espanyol de la letargia i la mediocritat del franquisme.

La caza , tanmateix, va representar els inicis dels problemes de Querejeta amb les tisores de la censura franquista, que el productor va esquivar amb dríbling de bon extrem. Aquesta faceta entra en contradicció amb la seva coneguda tendència a immiscir-se en les atribucions dels cineastes. El cas més conegut és el polèmic rodatge d' El sur , de Victor Erice, a qui Querejeta havia produït abans la magistral El espíritu de la colmena . Després de rodar 170 pàgines d'un guió de 400, el productor va cancel·lar unilateralment el rodatge d' El sur . La versió escurçada del film s'acabaria estrenant, però la decisió de Querejeta quedaria com una taca en la seva imatge de productor sense cigar havà, de partidari de l'art abans que del negoci.

La vigència d'un mite

El mite de Querejeta es forja als anys 60 i 70, amb els èxits internacionals -un any coincideixen a Canes dos dels seus films- i un palmarès que inclou el Gran Premi del Jurat de Canes per Cría cuervos , l'Ós d'Or de Berlín per Deprisa, deprisa i la primera Conxa d'Or del cinema espanyol per El espíritu de la colmena . Però el que redimensiona la seva figura és que, a partir dels 80, Querejeta manté el protagonisme en el cinema espanyol impulsant les carreres de nous directors com Montxo Armendáriz i Fernando León, amb qui torna a guanyar la Conxa d'Or de Sant Sebastià amb Los lunes al sol . Durant l'última dècada, fora dels films que periòdicament produeix a la seva filla, Gracia Querejeta, les energies del productor es concentren en la realització de documentals com Asesinato en febrero , Perseguidos -sobre el conflicte d'ETA- i la denúncia de l'explotació La espalda del mundo .

L'última producció de Querejeta, encara inèdita, ha sigut Guernica 33 días , el film sobre el procés de creació del Guernica que el va tornar a reunir amb Carlos Saura després de 30 anys sense treballar junts.