Mor als 70 anys Cesária Évora, la diva dels peus descalços
La cantant de mornes Cesária Évora ha mort als 70 anys a la localitat portuària de Mindelo, la seva ciutat natal. Feia poc menys de tres mesos que havia cancel·lat la seva última gira per ordre dels metges.
BARCELONA.Ahir al matí el ministre de Cultura de Cap Verd, Mario Lucio Sousa, va anunciar als seus conciutadans que Cesária Évora, reina de la morna i glòria nacional per excel·lència, moria a l'Hospital Baptista de Sousa de la ciutat portuària de Mindelo, on va néixer el 1941. Ja feia temps que la salut li anava en contra. En els últims anys, Évora havia entrat a quiròfan en més d'una ocasió, i el 2010, per sotmetre's a una operació a cor obert. Tot i la voluntat de ferro que tenia i un esperit sempre combatent, al setembre la seva discogràfica Lusafrica va fer oficial que per ordre dels metges Cesária Évora es retirava dels escenaris i penjava la seva última gira a mig recorregut. Tres mesos després l'ingressaven amb un quadre d'insuficiència respiratòria i edema pulmonar.
Gràcies a Cesária Évora, la música de Cap Verd s'ha fet sentir als cinc continents. El mèrit no és poc, perquè la cantant no va començar la carrera professional fins al 1988, quan ja tenia 47 anys. S'havia estrenat de molt jove fent ruta per bars, en els quals cantava mornes , el blues capverdià que combina les essències del fadoportuguès, la modinha brasilera, el tango argentí i el lamento angolès. Per qüestions econòmiques i també per problemes amb l'alcohol, Évora es va veure obligada a abandonar el món de la música quan el país va adquirir la independència de Portugal. El silenci va durar més d'una dècada. No es va trencar fins que el seu paisà Bana -un altre músic de categoria- la va convèncer de tornar a afinar la veu. És així com va gravar el seu primer àlbum, La diva aux pieds nus , títol que feia al·lusió al fet que Évora sempre pujava als escenaris descalça. Es diu que aquest hàbit era un acte de solidaritat amb tota la pobresa que assetjava el seu país, tot i que ella va declarar més d'un cop que la raó era més senzilla: no suportava portar sabates. Fos com fos, el concepte era tan punyent que aviat es va fer coneguda a tot el planeta com "la diva dels peus descalços".
14 àlbums i un Grammy
La sortida del primer disc no la va consagrar, però li va donar prou empenta per seguir cantant. La marca internacional li va arribar el 1992, quan va gravar Miss Perfumado . Aquell mateix any va oferir dos concerts al Théâtre de la Ville de París i va decidir establir-se a la capital francesa. Amb els següents àlbums el món va caure de genolls als seus peus. Cesária , Cabo Verde i Café Atlântico van acabar de definir el seu cant crioll dedicat a l'emigració, als estralls de l'etapa colonial del país, al tràfic d'esclaus i, sobretot, a la causa dels seus compatriotes capverdians. Quan l'any 1998 recollia el premi de la música de la Unesco ningú s'atrevia a negar que Évora era una ambaixadora de la seva cultura i les autoritats li van facilitar un passaport diplomàtic.
El 2004, acomodada en la seixantena, va endur-se el Grammy al millor àlbum de world music contemporània per Voz de amor , i el 2007 Jacques Chirac li va entregar la medalla de la legió d'honor. En aquella època ja començava a sentir-se dèbil. El 23 de setembre del 2011, després de cancel·lar totes les seves actuacions, Cesária Évora va concedir una entrevista amb el diari francès Le Monde . La cantant de Cap Verd s'acomiadava dient: "No tinc més força ni més energia. Voldria dir una cosa als meus fans: disculpeu-me, però he de descansar. Em sap greu no poder-hi ser. Jo hauria volgut seguir complaent durant molts anys tots els que m'heu seguit des del principi".
