Publicitat
Publicitat

Cinema

Mor Antoni Llorens, fundador de Lauren Films i figura clau de la indústria del cinema català

Va crear una extensa xarxa de cinemes, va produir pel·lícules d'Almodóvar i va distribuir les de Woody Allen

El productor, distribuïdor i exhibidor de cinema Antoni Llorens i Olivé (Cambrils, 1940), considerat una figura clau de la indústria del cinema català, ha mort a Reus als 76 anys. 

Des de petit, quan va veure 'El signe de la creu' de Cecil B. DeMille, va saber que es dedicaria al cinema. I ho va aconseguir. Després de treballar en diverses productores, Llorens va fundar la cadena Lauren Films el 1980, que seria una de les principals empreses audiovisuals de l'Estat durant els anys 90. Va aconseguir l'exclusiva de la distribució de pel·lícules de la productora Orion, amb títols com 'Terminator', 'La dona de vermell', 'Platoon' i la distribució més endavant de les pel·lícules de Woody Allen. Tenia nas per detectar alguns dels títols que rebentarien les taquilles, i aconseguiria rivalitzar amb les 'majors'.  També produiria els primers films de Pedro Almodóvar, com 'Mujeres al borde de un ataque de nervios' i 'La ley del deseo'. 

Llorens va ser president dels productors de cinema i, a través de Lauren, també va contribuir a difondre pel·lícules espanyoles i catalanes, com les d' Antonio Chavarrías, Marc Recha o Francesc Bellmunt,  films de Ventura Pons com 'Morir (o no)', 'Amic/amat' o 'El perquè de tot plegat' i el documental nominat als Oscars ' Balseros'. Deia que no volia deixar la cultura audiovisual "en mans dels nord-americans". "Era inadmissible", havia dit. Per això va eixamplar el seu negoci en tots els àmbits, també l'exhibició. En la seva millor època, Lauren va arribar a tenir més d'un centenar de sales a tot l'Estat, que es van convertir en la clau del negoci. Fins i tot el 1999 va anunciar la creació d'un canal de televisió comarcal, Canal 4, que des de Tarragona s'havia d'estendre al país per arribar a competir amb TV3. 

El 1997 li van concedir el Premi Nacional de Cinema "per la seva tasca en la promoció de la indústria del cinema, per la creació d'una xarxa de cinemes a Catalunya i per la difusió del cinema català i doblat en català".

Amb el canvi de segle, però, tot va canviar. La crisi global, sumada als canvis estructurals en el consum de cinema, van anar fent minvar la cadena Lauren. Primer van ser els Lauren de Sant Andreu, després  les 10 sales dels Lauren Viladecans i el  juliol del 2013 tancava el Lauren Gràcia, i afirmava a l'ARA: "Per a mi el cinema és el millor negoci, perquè estimo el cinema i és divertit, però fa 30 anys que això no funciona. Com deia Àngel Guimerà, els catalans som aficionats a fer teatre, però no a anar al teatre. Cada vegada tenim més despeses, les distribuïdores americanes cobren per avançat i l'IVA al 21% ha sigut el toc final. Si perds un euro pots mantenir un negoci, però quan en perds mig milió a l'any no et recuperes mai", justificava. El 2014 van tancar els Lauren Horta i el 2015, els Lauren Universitat. També van anar tancant, ja que Llorens no podia fer front a la digitalització, les sales de ciutats com Lleida i Vilanova i la Geltrú. I així es va anar esllanguint l'imperi Lauren, que avui perdia el seu fundador.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF