Mor la filòsofa Ágnes Heller, teòrica de la vida quotidiana

Supervivent de l'Holocaust, va ser una de les pensadores més importants del seu temps

La filòsofa hongaresa Ágnes Heller, considerada una de les veus més lúcides del pensament contemporani, va morir aquest divendres als 90 anys, segons ha informat l'Acadèmia de les Ciències d'Hongria, sense concretar la causa i el lloc de la mort, tot i que una web hongaresa insinua que es va ofegar en una platja del llac Balaton, a Balatonalmádi, a cent quilòmetres de Budapest. Heller va ser autora de llibres com 'Sociologia de la vida quotidiana' i 'The concept of the beautiful' i va ensenyar filosofia política a la New School for Social Research de Nova York durant 25 anys, on va renovar la tradició marxista en la qual es va formar com a deixeble de György Lukács, tot i que va acabar evolucionant cap a posicions més liberals. En els últims temps s'havia convertit una de les grans crítiques del règim ultranacionalista de Viktor Orbán, a qui denunciava perquè mina les llibertats democràtiques d'Hongria amb el seu autoritarisme.

Nascuda a Budapest el 1929 en el si d'una família jueva, Heller va estar a punt de ser deportada als camps de concentració, però es va salvar per poc. Menys sort van tenir el seu pare i altres membres de la seva família, executats a Auschwitz. "[Aquelles experiències] van canviar la meva vida –li explicava el 2014 a Carles Capdevila–. Amb la filosofia, vaig involucrar-me en una cosa que va esdevenir el meu propòsit a la vida. Mai vaig considerar ser una cosa diferent del que he sigut finalment. [...] Després de l’Holocaust, la responsabilitat va ser clau per a mi, en la meva filosofia i en mi com a ciutadana".

Carles Capdevila entrevista Ágnes Heller: "Tots els ismes són una presó"

Heller va ser un membre prominent de l'anomenada Escola de Budapest, que tenia el seu gran impulsor en Lukács, el filòsof marxista més important de la seva època. Ella i el seu marit, el també filòsof Ferenc Fehér, es van començar a allunyar del marxisme arran de la invasió soviètica d'Hongria del 1956, i després de la mort de Lukács, el 1971, van ser objecte de persecució per part del règim comunista, que va forçar el seu exili a Austràlia el 1977 amb altres membres de l'Escola de Budapest. Heller no va tornar a Hongria fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989, però mantenint la seva plaça a la New School for Social Research.

Un dels seus amics era l'escriptor i traductor albanès Bashkim Shehu, que viu a Barcelona i la va portar un parell de cops a donar xerrades al CCCB. Fa només uns dies que intercanviaven correus sobre un article de Heller que Shehu ha publicat a l'últim número de la revista que dirigeix, 'The Bridge'. "Ágnes Heller està considerada, i amb raó, una de les ments filosòfiques més potents del nostre temps –diu Shehu–. El seu pensament és d'arrel marxista però va evolucionar cap a una síntesi de Kant i el postmodernisme. Era una pensadora polifacètica que va escriure sobre filosofia política, ètica, estètica, filosofia social i història de l'art". 

Marina Garcés: Ágnes Heller i la dictadura de les necessitats

Heller va reflexionar molt sobre les necessitats humanes i la vida quotidiana, i va desenvolupar un corpus teòric molt influent en els estudis socials amb obres com 'Teoria de les necessitats en Marx' i, sobretot, 'Sociologia de la vida quotidiana', on defensava els fets quotidians com a categoria essencial de l'ésser humà. El feminisme va ser un altre dels eixos del pensament, i va afirmar que la revolució feminista havia sigut "la més important del nostre temps, l'única que no és una mobilització contra un període històric sinó contra tots els períodes". Tanmateix, defugia la denominació 'feminista' perquè, tot i estar "fermament a favor de l’alliberació de la dona", considerava que "els ismes són una presó. Si ets dins d’un isme, has de fer i pensar el que fa i pensa un ista".

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF