Un primer pla de Montserrat Roig il·lustra el recull d'articles que A Contravent li ha editat, corresponent als anys 1975-1981. El centre de la coberta són els ulls, profunds i opacs, amb els quals l'enyorada autora penetra l'esguard del lector. Però qui hi havia a l'altra banda de l'objectiu era la fotògrafa Pilar Aymerich, amiga de Roig. Corria l'any 1977 i l'escriptora havia publicat Els catalans als camps nazis. Com era costum, Roig havia cridat Aymerich perquè li fes unes quantes fotografies que pogués fer servir de promoció. Tenint en compte el tema del llibre, la fotògrafa va voler reproduir l'ambient de les pel·lícules franceses dels anys seixanta que versaven sobre l'ocupació nazi. L'elecció del blanc i negre, ben contrastat, era un must. També la gavardina, amb el coll lleugerament alçat, per donar-li un aire de clandestinitat. Llum fosca, segons m'ha recordat Aymerich per telèfon.
Montserrat Roig tenia 31 anys aleshores. La miro a la portada i em sembla molt més gran. Endurida i madura, com si intuís que el temps li seria escàs i volgués afanyar-se a perfeccionar l'ofici per defensar les seves tres causes: el feminisme, el catalanisme i l'esquerranisme.
