Un dels fenòmens dels últims anys és l'aparició de moltíssimes editorials petites, delicades, exigents, valentes, normalment exquisides i amb publicacions no gens menyspreables. Barcelona continua sent l'epicentre de l'edició, però a Girona i Mallorca els nous segells han crescut com bolets. A l'illa, però, la crisi està sent terrible. Si fa uns mesos vam saber que Edicions del Salobre entrava en standby després de publicar des de l'obra completa d'Andreu Vidal i Miquel Àngel Riera fins als dos primers volums de l'autobiografia de Thomas Bernhard, ara se'ns informa que Moll, un dels segells degans del país, està en concurs de creditors. Té un deute massa gran que no pot assumir i, a més, no pot comptar amb cap ànima política -sobretot a Mallorca- que li doni un cop de mà.
Més antiga que Moll -que va néixer el 1934-, crec que en actiu només tenim Proa. Durant aquests 77 anys, l'editorial mallorquina ha viscut moltes vicissituds, des de sabotatges fins al menyspreu, però mai no havia estat al llindar del tancament. Diuen que la culpa la tenen els actuals gestors, que van reeditar en format luxós els deu volums del diccionari Alcover-Moll sense tenir en compte que és consultable gratuïtament a internet. A més, les ajudes institucionals a l'edició en català han estat esborrades d'un cop de ploma pel nou i inefable president balear, José Ramon Bauzá.
Si Moll desapareix, si mor, marxarà un dels símbols de la resistència mallorquina, un segell vital per explicar no només la literatura insular del segle XX i el que portem de XXI, sinó també per explicar tot el país. Amb ella desapareixeran les edicions de Bartomeu Fiol, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Miquel Ferrà i Josep Maria Llompart.
