DESPATX PER LES LLETRES

Moll i Llompart compartiren amistat i mobiliari

Una exposició sobre la seva passió per les paraules i els objectes simbòlics del seu entorn quotidià

A través d’objectes quotidians de Francesc de Borja Moll i Josep Maria Llompart es mostra la relació professional i personal entre les dues figures, que compartien propòsits de reivindicar la llengua catalana. Llompart, poeta i assagista, va desenvolupar un paper rellevant en la defensa de la llengua en el marc de les Illes Balears en una època clau: a part d’editar tota una sèrie d’obres, va escriure pròlegs i va permetre donar a conèixer nous valors de les lletres catalanes com a editor.

Ahir es va presentar als mitjans l’exposició Francesc de B. Moll i Josep M. Llompart, una amistat fructífera, que es podrà visitar a Can Oleo fins al 30 de setembre. És una petita mostra adherida a la commemoració oficial de l’Any Llompart. Els textos de Pere Rosselló Bover -poeta, crític i professor a la UIB- generen una narració de la vinculació entre els dos personatges i reconstrueix ponts de col·laboració entre les dues figures a través dels seus objectes personals, que s’exhibeixen per primera vegada.

Peces inèdites

L’exposició reconstrueix el despatx del fundador de l’Editorial Moll. S’hi pot trobar l’arqueta que es va construir el 1962 amb motiu de la finalització del Diccionari Català-Valencià-Balear en homenatge a Francesc de B. Moll; el seu ús original era arxivar 11.000 adhesions, mostra del suport explícit a la causa, símbol de la tasca i acte de recuperació, com a gest de compromís i implicació social amb la llengua.

El mobiliari, tant la cadira com la taula, formava part de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, material que va llegar al seu deixeble, Francesc de B. Moll, que el va utilitzar durant tota la seva vida. Des de la llegendària pipa de Llompart a les màquines d’escriure, la Hispano-Olivetti que emprà diàriament una mitjana de dues hores Moll entre l’any 1921 i 1962, que va heretar del seu mentor mossèn Alcover, i que suposa un objecte important per entendre la cultura de la meitat del s. XX, i la màquina d’escriure de Llompart, extreta del seu despatx personal. A més, una pintura realitzada pel pare de Francesc de Borja Moll, amb gran valor sentimental per a ell.

Associacionisme cultural

Companys de batalles, construïren una ferma amistat basada en la seva passió per les paraules i la necessitat de transformar un panorama cultural silenciat. Els seus projectes confluïren amb l’impuls i la consolidació de la llengua pròpia de les Illes Balears. Amb iniciatives concretes, com la creació dels Amics de les Lletres, l’Obra Cultural Balear o la campanya del diccionari, marcaren episodis que varen crear precedents culturals, més enllà de la llengua.

“Les qualitats humanes de Llompart per a l’orientació dels joves tingueren moltes ocasions de manifestar-se, primer en el meu pis de la plaça d’Espanya i després en el local de la nostra editorial al carrer de la Torre de l’Amor. Crec que són pocs els escriptors mallorquins joves que no hagin freqüentat aquest despatx i aprofitat el generós mestratge d’aquest digne successor de Miquel Ferrà i de Joan Pons i Marquès. Aquesta és una de les meves satisfaccions més legítimes: haver vist desplegar-se dins casa meva tantes vocacions literàries que nodreixen de noms insulars la literatura catalana contemporània”. Aquesta és una de les cites de Moll que podem trobar en la mostra, la qual convida a entendre l’època de repressió cultural i política, i l’articulació de projectes referents i renovadors.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF