MEMÒRIA HISTÒRICA
Misc 13/03/2019

La Model exposa el mapa del franquisme a Barcelona

El projecte 'Deconstruir el franquisme' mostra les plaques, monuments i espais de repressió

i
Laura Serra
3 min
L’urna de Deconstruir el franquisme s’ha instal·lat al pati de la Model.

Barcelona160 de les 1.330 plaques d’habitatge franquista que s’han retirat els últims anys de l’espai públic de Barcelona s’exposen ara (cap per avall) en una petita urna situada al pati de la presó Model. És la part simbòlica del projecte Deconstruir el franquisme, que ha situat sobre el mapa els símbols de la dictadura franquista a Barcelona, la majoria dels quals s’han mantingut fins fa ben pocs anys: els noms dels carrers franquistes, les escultures, les plaques, els espais de repressió. Es poden consultar sobre una cartografia interactiva, que mostra amb fotografies històriques i dates clau cada element històric.

El contenidor es podrà visitar fins al 15 de juny cada divendres i dissabte dins el circuit de la visita a la Model, però la intenció és que sigui una instal·lació itinerant i que a cada destinació s’elabori un nou mapa, en col·laboració amb les universitats (de moment està previst que vagi a Tarragona i Pamplona). Més endavant aquesta desconstrucció del franquisme serà consultable online.

Una passejada a vol d’ocell permet observar els nombrosos símbols franquistes que van envair la ciutat el 1939. Un dels primers va ser el nomenclàtor. Es van esborrar els carrers que tenien noms republicans, obrers i democràtics, sobretot els posats el 1931, i van aparèixer les avingudes del Generalísimo (la Diagonal), de Primo de Rivera (Gran Via) i del General Mola (passeig Sant Joan), a més de la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià).

Les escultures també van canviar de bàndol. Per exemple la de la Victòria franquista va ocupar el lloc de la República al passeig de Gràcia amb Diagonal. “Es va resignificar el lloc i ara, després que desaparegués el símbol franquista el 2011, està buit de significat. Creiem que l’espai públic ha d’explicar coses, i a vegades no ho fa”, afirma la professora de belles arts de la UB Núria Ricard, coautora de la recerca i la instal·lació juntament amb l’historiador Ricard Guixé, responsable de l’Observatori Europeu de Memòries.

Guixé diu que la instal·lació vol aportar informació útil per poder actuar sobre els símbols franquistes. “És un projecte artístic que interpel·la el govern i la ciutadania. El públic pensarà «aquesta era la meva Barcelona?», perquè és la ciutat dels últims 40 anys -destaca l’historiador-. I per al poder obre debats que, per a nosaltres com a experts, no han estat ben resolts a la ciutat”. El monument a la Legió Còndor va ser a la Diagonal fins als anys 80. I el monument als Caiguts, al castell de Montjuïc, fins al 2001. En una imatge es veu Jordi Hereu anant a visitar la retirada d’un monòlit de 18 metres dedicat a Primo de Rivera l’any 2009. Què s’ha fet amb aquestes escultures? La majoria són en magatzems, com l’estàtua de Franco decapitada i pintada que es va exposar davant el Born el 2016. “Són una memòria incòmoda -diu Guixé-. Què n’hem de fer? S’han d’eliminar? S’han de resignificar? S’han de contextualitzar?”, planteja. La instal·lació Deconstruir el franquisme també vol obrir aquest debat, i per això l’urna té forma de caixa de magatzem. “El franquisme senzillament s’ha ficat al magatzem”, diu l’historiador.

Ells el treuen a l’espai públic perquè la ciutadania en prengui consciència i opini. És el que ha passat amb les plaques del jou i les fletxes, que es van escampar per molts habitatges i van perdurar als carrers. El 2005 es van comptar 4.361 plaques i avui encara en queden 18: 13 són a Sarrià i no es retiren per voluntat dels veïns.

stats