Els Mishima han seguit l'estratègia dels Manel i aquesta setmana han assajat el repertori del nou disc a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat. Com els autors de Benvolgut , també el grup de David Carabén ha volgut tancar els assajos amb un concert obert al públic, una mena de preestrena que ha servit per premiar els damnificats per un error informàtic que es van quedar sense poder anar als tradicionals concerts nadalencs que Mishima van fer a l'Heliogàbal. Tot plegat, 750 persones van sentir en primícia el repertori que a partir d'avui defensaran en directe de manera oficial.
A l'Hospitalet van escalfar la cita amb temes d' Ordre i aventura (2010), com un amant que es pot permetre ser pacient perquè sap que tard o d'hora consumarà. Però així que van començar a sonar peces de L'amor feliç , els Mishima van demostrar que no es volien conformar amb un sol clau. El primer, gairebé febril, el van clavar al terra del menjador amb Els vespres verds i Ull salvatge , totes dues impulsades per la guitarra i la bateria, La vella ferida i sobretot Els crits , una ferma candidata a ocupar un lloc de privilegi en els concerts. Després de L'estrany , tocava recuperar forces amb Com abans , i buscar al sofà un amor menys vigorós però més participatiu amb Cert, clar i breu , que el públic va cantar a duo i que va acabar amb la gent cridant allò de "Carabén, president!"
Davant la contundència del nou disc, a les cançons antigues no els queda més remei que contagiar-se de la força instrumental que enlaira L'última ressaca , un clau de llit rebregat lligat amb Un tros de fang i Tot torna a començar , amor de matinada èpica abans del bis, en què després de Ningú m'espera el nou disc va reclamar novament un bon tros de carn. Acabats els preliminars, avui toca aprofundir a l'Auditori de Girona.
