FESTIVAL FOTOGRÀFIC
Cultura 05/06/2011

Mirades que diuen més que mil imatges

Miquel Codolar
2 min
Mirades que diuen més que mil imatges

Mirant les imatges de la dreta és fàcil compartir que la definició que donen els diccionaris del verb mirar no és prou acurada. Si mirar només fos "fixar la vista", la XIV edició de PHotoEspaña no interessaria a ningú. Però les 67 exposicions que porten per títol Interfaces. Retratos y comunicación i que reuneixen les obres de 370 artistes a Madrid, Alcalá de Henares, Conca i Lisboa fins al juliol, conviden a molt més que a fixar la vista. Fan pensar. En la necessitat de comprendre, de mirar i ser mirat, de tenir por, de ser tendre i de ser agosarat. Perquè el poder d'una mirada pot ser brutal. Tot depèn del camp de visió del que mira. El que passa és el més fàcil d'explicar: una absència on tot hi cap. El director del festival, Gerardo Mosquera, diu que "el rostre és una màquina de comunicar i la fotografia l'ha captat gràcies a la seva capacitat de congelar expressions". Però ningú congela res. Perquè quan apartes la vista segueixes mirant.

1. Incòmode El primer paparazzi busca figures públiques en privat

Ron Galella, polèmic i perseguit pels famosos, va ser el primer paparazzi. La imatge espontània d'una conversa entre John Lennon i Mick Jagger, seriosos lluny de l'escenari, del 13 de març del 1974, ens mostra una altra cara dels grans músics.

2. Potència Una investigació sobre transformar-se en l'altre

Durant dècades Cindy Sherman ha buscat el camí de convertir-se en la persona que està fotografiant. El poder i la identitat ha estat el seu objectiu, tal com es pot apreciar a la imatge de la sèrie ABCDE , de 1974, dins l'exposició 1000 caras / 0 caras / 1 rostro.

3. Contacte Un còctel de sentits servit per una càmera de fer fotos

Face contact és una de les exposicions més singulars, i es basa a transmetre sentiments, desitjos i emocions a través del contacte visual entre dues persones que es miren. Això està vinculat amb el retrat entès com un element d'intercanvi. L'excitant fotografia és de Beautiful Agony.

4. Quilos Quan la gravetat deixa pas a un espai que no exerceix pressió

La imatge de Mayerling García de l'exposició Peso y ligereza exemplifica el sentit de la mostra, l'interès de la qual es renova quan s'observen les altres imatges oposades, carregades de pes. Juntes representen una amenaça a la realitat. Perquè per molt greus, extremes i feixugues que semblin algunes, totes conviden a recuperar el sentit crític de la resistència i la utopia de l'humanisme. És una passejada per l'angoixa i l'esperança que es resol positivament. Perquè els ulls que observen estan quiets.

5. Visites Un recorregut arreu de les mirades dels que miren obres d'art als museus

Des del 1964 i durant 39 anys, el fotògraf brasiler Alécio de Andrade va recórrer les sales del Museu del Louvre, fins a fer més de 12.000 fotografies que constitueixen un recorregut per les mirades, en el qual es poden copsar els canvis socials i les estranyes posicions que adopten els visitants, o bé copsen escenes curioses, com la de tres monges observant tres Venus. Els visitants canvien però no els museus. Això és bo o dolent, segons com es miri.

stats