Novetat discogràfica
Cultura 14/04/2012

Miquel Abras omple d'optimisme el disc 'Equilibris impossibles'

2 min
Miquel Abras omple d'optimisme el disc 'Equilibris impossibles'

Un cantant transparent

La música del cantautor bisbalenc Miquel Abras reflecteix conscientment el seu estat d'ànim. Fa dos anys va publicar Temps de zel (2010), un disc "cru i dur", que es corresponia amb una etapa de la seva vida en què ho estava passant "malament". Abras ho explica per mostrar fins a quin punt hi ha diferències entre aquell treball i Equilibris impossibles , l'àlbum, produït per Jaume Pla (Mazoni), que acaba de publicar el segell Música Global. La gira començarà oficialment a l'Auditori de Girona el 20 d'abril, amb les entrades exhaurides, però diumenge en farà un tastet gratuït al Moll de la Fusta de Barcelona.

"Les noves cançons són millors perquè les he fet amb més ganes, amb més llum. En el nou disc tot respira optimisme i positivitat", diu Abras, que es considera "un cantant força transparent" perquè tot el que canta li ha passat a ell o a "gent molt propera". L'origen d' Equilibris impossibles és la cançó Gira-sols mirant la lluna . "És la primera que vaig fer i tenia clar que volia transmetre un missatge positiu. Tots, des que naixem fins que morim, tenim l'opció de triar el nostre camí i ens podem equivocar les vegades que calgui. Durant tot aquest temps es tracta que siguis molt feliç o que t'ho passis molt bé. T'has de sentir més viu que mai i pensar sempre que si estàs bé és perquè t'ho mereixes", argumenta Abras. "Quan tot va bé, fins i tot la gravació del disc és més divertida, cantes millor... És com el famós llibre El secret : si penses en positiu, tot anirà bé", sentencia.

La colla de la Bisbal

A banda del lluminós estat d'ànim, una de les principals novetats del nou disc és el to de veu, més greu, més de cantautor. Bona part de la responsabilitat és de la producció de Jaume Pla, amic d'Abras des de l'escola. "Si aquest disc l'hagués enregistrat amb un altre productor, algunes cançons haurien sortit més rockeres i potser les hauria cantat en una octava més alta. El canvi és bo perquè en aquest disc no crido i m'agrada aquest vessant més de cantautor", explica Abras. L'elecció del productor va ser tan important com la dels músics que l'acompanyen, sobretot el bateria Toni Molina i el baixista Carlus Ramió. Tots són del mateix any, 1977, com també ho són Mazoni i Carles Sanjosex. I tots ells han coincidit en diferents grups de la Bisbal.

Abras prepara els concerts amb ells i amb una secció de vents, influït pel so de directe de Jason Mraz. "És brutal, fa pop-rock amb uns arranjaments de vents bestials", diu Abras.

stats