Cultura 25/08/2018

“Tot desapareix i això és part de la seva bellesa”

Els artistes urbans Mina Hamada i Zosen presenten risografies i una intervenció a l’espai de Línea 6

María José Ribas
2 min
Exposició Sueño Mediterráneo de Zosen i Mina Hamada a Línea 6, a Palma.

Dissabte 18 d’agost es va inaugurar Sueño Mediterráneo, una exposició de Zosen i Mina Hamada a la tenda Línea 6. A més d’una sèrie d’obra gràfica realitzada en risografia produïda especialment per a l’exposició, un fanzín i camisetes, es pot veure la intervenció dels dos artistes a les parets de l’espai expositiu. La mostra es podrà visitar fins al 25 d’octubre.

Zosen va néixer a l’Argentina, Mina Hamada es va criar al Japó, i tots dos resideixen a Barcelona. Els seus treballs es defineixen per les formes lliures i els colors vius. La seva obra sobre murs es pot trobar a diverses ciutats d’Amèrica, Europa i el Japó.

Zosen ve de l’ skate, així és com va arribar al grafit. Amb la influència del punk i la cultura Do it yourself, va començar com a autodidacta, i posteriorment cursà estudis d’art a la Llotja de Barcelona. Des dels 90 és un dels membres més actius de l’escena del grafit a Barcelona.

Mina Hamada estudià disseny i il·lustració a la Sokei Academy of Fine And & Design, a Tòquio, i el 2009 es traslladà a Barcelona per estudiar Tipografia a la Llotja. Vinculada al disseny, la il·lustració i l’edició de llibres, va ser a Barcelona on començà a pintar murs.

A finals del 2011 tots dos uniren forces, sobretot per treballar en grans formats. Tot i això, no abandonen els seus projectes personals en petit format. Des d’aquell moment, la seva manera de pintar conjunta ha evolucionat. Abans cadascú començava en un cantó i es trobaven al centre, i en l’actualitat treballen com un puzle, completant buits per anar tancant i trobant l’equilibri sobre el mur. Ara treballen més amb improvisació, sense esbossos previs ni planificació, i l’obra es mimetitza. Les risografies que es poden trobar a Línea 6 són treballs personals, tot i que s’han imprès amb la mateixa màquina. Zosen fa dibuixos amb personatges, amb missatges directes, i Mina és més abstracta.

Efímer i obra seriada

Sempre que fan un treball indoors, intervenen directament les parets de l’espai, els sembla més coherent amb la seva obra. Mina reivindica que els dos venen de la cultura preinternet, “la nostra infància la vam passar rodejats de llibres i fanzins, i ens agrada mantenir aquest suport o disciplina a la nostra obra.”

El 2014 van participar en el festival BetArt, de Calvià. Mina explica que del treballs en murs els interessa l’efímer, “amb la mentalitat del Japó, en què tot desapareix i això és part de la seva bellesa”.

La venda d’obra seriada és una oportunitat perquè el públic pugui acoseguir una obra seva, ja que principalment treballen a l’espai públic. Quan pinten amb grues o bastides, normalment hi ha una organització que cobreix les despeses. Però no necessàriament treballen per encàrrec, ja que, segons expressa Zosen, “ens interessa molt la part social del muralisme, que tingui un efecte en la comunitat i es vinculi a l’àmbit social d’un context. Hem pintat molt a Llatinoamèrica i el Japó, amb l’objectiu d’intervenir en barris i comunitats”.

Mina expressa que “cada vegada hi ha més dones pintant murals, es necessita força física i mental. Al maig vaig anar a un festival al Marroc i hi havia una escena de dones pintant”.

stats