El Palau de la Música 'ressuscita' amb un documental deu anys després del desfalc de Millet

BarcelonaDesprés de l'escàndol del cas Millet, del qual es commemoraran deu anys el 23 de juliol, el Palau de la Música Catalana vol recuperar la "il·lusió" i els "valors" que el van fer néixer i que recull el nou pla estratègic 2019-2022, presentat aquest divendres en roda de premsa.

"El desfalc va suposar un trasbals per a la institució, però també per a tota la societat, que sent el Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català com un símbol de cultura catalana i del país –ha dit Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana–. La institució ha treballat intensament durant aquests deu anys per convertir la crisi en una oportunitat, ha fet renéixer l'entitat, l'ha transformada i especialment n'ha recuperat la il·lusió". Carulla ha destacat que en el nou pla continuen presents "el compromís social i la catalanitat", als quals s'hi suma "la innovació, ja present però ara explícita".

Joan Oller, director general del Palau, ha parlat de la "continuïtat" que representa el nou pla dins d'un model "d'èxit" que té com a eixos clau la centralitat coral, que passa per convidar directors de prestigi a dirigir els cors o bé la seva internacionalització amb concerts a l'exterior (el proper, aquest agost al BBC Proms de Londres), així com la "personalitat" de la programació. El pressupost, en aquests deu anys, s'ha doblat, i ha passat dels 705.134 euros a l'1.467.593 de la darrera temporada 2018. Pel que fa a la programació pròpia, s'ha passat de 94.226 espectadors de programació pròpia el 2011 als 196.839 del 2017. "Això demostra que hem viscut un canvi rellevant", ha subratllat Oller.

El director ha insistit que finalment tenen tots els papers en ordre pel que fa al permís d'activitats, la qual cosa ha suposat moltes millores estructurals a l'edifici, que costa 2 milions d'euros de manteniment a l'any. "Hem fet moltes inversions per tenir cura d'aquest edifici patrimonial i ara ja el tenim adaptat i amb la llicència mediambiental en regla des del 2014".

Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana des de fa tres anys ha parlat (en català) de la importància de mantenir el sentiment de pertinença dels cors, així com el treball conjunt més enllà de Sant Esteve amb concerts com ara els de 'Considering Matthew Shepard' o 'El monstre en el laberint' de la recent tancada temporada. Molt "orgullós" per l'actuació de l'Orfeó en el darrer concert amb Gustavo Dudamel amb la 'Segona' de Mahler, ha dit que li agradaria programar de manera estable dones compositores i convidar directores. "També voldria organitzar tallers amb joves directors i compositors perquè vegin el Palau com un gran 'hub' que permeti complementar la part educativa".

Pel que fa al nou pla estratègic, van elaborar un informe DAFO per analitzar les debilitats i les fortaleses, les amenaces i les oportunitats, en el qual sobresurt la baixa qualitat d'alguns dels concerts que programen les promotores que lloguen les sales. "Som conscients de la mala imatge que donen alguns concerts i ja hem demanat que descartin segons quins tipus d'espectacles per no malmetre el prestigi del Palau", ha explicat el director.

Pel que fa a la programació artística, també es volen potenciar les músiques del món i el jazz, "sempre buscant programacions alternatives al que actualment ja s'ofereix a la ciutat".

Altres novetats són la creació d'un departament de R+D –"La innovació ja la fèiem, però ara serà més explícita", ha dit– i treballar per aconseguir més mecenatge i subvencions, que s'han mantingut constants els darrers anys (1,7 milions anuals).

A l'hora de fer balanços de la temporada 18-19, que, per tercer any consecutiu, tanquen sense dèficit, cal destacar l'augment d'abonaments, que han passat de 1966 l'any anterior als 2.042 actuals. El pressupost ha estat de 14,4 milions, la meitat dels quals s'han destinat a la programació, que ha aconseguit 12 'sold outs'. "Concerts com els de Dudamel són totalment deficitaris, però els programem perquè donen prestigi al Palau". L'objectiu, de cara al 2022, és arribar als 15.740.00 euros de pressupost i 3.290.000 visites. "No vol dir que s'incrementin sinó fer-les qualitativament més interessants, amb intervencions musicals, etc., i apujar-ne el preu", ha puntualitzat Oller.

Entre un concert commemoratiu o ignorar l'efemèride: un documental

Arran del desè aniversari del desfalc al Palau en mans de l'aleshores president Fèlix Millet (valorat en 23 milions d'euros), la direcció del Palau va tenir la disjuntiva entre no fer res i "ignorar" l'efemèride o bé organitzar un concert "de celebració". Finalment van decidir encarregar un documental a la productora Broadcaster per "donar veu a les emocions de les persones que ho van viure des de dins", explica Oller. De 55 minuts de durada, la peça televisiva s'estrenarà el 23 de juliol a la nova plataforma digital del Palau, i també estan en negociacions perquè el programin en alguna cadena de televisió. El documental, que es titula 'Resurrecció', enllaça amb el darrer concert amb Dudamel i recupera els testimonis de treballadors, polítics (Jordi Martí i Lluís Noguera) i també músics com ara Albert Guinovart o Ros Marbà.

D'altra banda, Joan Oller ha somrigut explicant que, justament el dia 23 de juliol, el Palau té en cartell l'espectacle de dansa acrobàtica 'En masse', de la companyia Circa Contemporary Circus, dins el marc del Festival Grec. "No ho hem fet expressament però hi podem trobar una metàfora".