Milions de gràcies

El baríton recorda la generositat i exigència de la cantant

Vaig marxar de Menorca per cantar amb el Cor del Gran Teatre del Liceu quan ella ja era la gran Montserrat Caballé, als anys 70. Cada any vaig anar fent papers més importants, però sempre al seu costat. Després de vuit anys cantant de baix, va ser ella qui em va dir que la meva veu era de baríton. Em va aconsellar canviar de corda i de repertori. En aquell moment em va caure el món a sobre, però en realitat em va descobrir. Sempre la vaig acompanyar a les seves obres i vaig debutar al Carnegie Hall el 1978 amb ella, a l'òpera 'Aroldo' de Verdi. Mentre jo cantava, ella prenia notes de la partitura i al camerino em donava consells. Era generosa i exigent, perfeccionista. Una mestra. La meva admiració és enorme: va assolir la perfecció i el seu llegat servirà per a moltes generacions. És l'última diva de la lírica. Jo li estaré eternament agraït a la Montserrat i al seu germà Carlos, el meu representant durant anys. Milions de gràcies, gràcies, gràcies.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF