Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Mor el director d'escena Miguel Narros a Madrid als 84 anys

Havia dirigit el Teatro María Guerrero i obres com ara 'La discreta enamorada', de Lope de Vega, o 'El gran mercado del mundo', de Calderón

El director d'escena Miguel Narros, un dels grans noms del teatre espanyol contemporani, ha mort aquest divendres als 84 anys a la clínica Quirón de Madrid, on estava hospitalitzat per una afecció pulmonar. Narros havia estat vivint a Barcelona, on va treballar d'actor al Petit Teatre de Barcelona i va debutar el 1954 amb 'Réquiem por una mujer', de William Faulkner.

Va començar la seva carrera com a director teatral al Teatro Español Universitario i, amb poc més de 30 anys, va guanyar el Premio Nacional de teatre per 'Proceso a la sombra de un burro', de Friedrich Dürrenmatt. Va dirigir el Teatro Español de Madrid, des d'on va donar valor a obres del teatre clàssic nacional. Va promoure el Teatro Estable Castellano, però, tot i irrompre amb força en l'escena madrilenya a finals dels setanta, va tenir una breu existència. Durant els 80 va fundar, juntament amb l'arquitecte i escenògraf italià Andrea D'Odorico, la també efímera companyia Teatro del Arte.

L'any 1984 va ser contractat de nou per dirigir el Teatro Español. En aquest període va dirigir 'Macbeth' i 'El rey Lear', de Shakespeare; 'Seis personajes en busca de autor', de Pirandello; 'El concierto de San Ovidio', d'Antonio Buero Vallejo, o 'La malquerida', de Jacinto Benavente. Destaca també la posada en escena de 'Medea', que incloïa el ballet flamenc amb música de Sanlúcar i interpretació de Manuela Vargas, un paper que en l'última dècada ha interpretat Lola Greco.

Als 90 va dirigir el Teatro María Guerrero, seu de l'actual Centro Dramático Nacional, amb obres com 'El caballero de Olmedo' i 'La discreta enamorada', de Lope de Vega; 'El gran mercado del mundo', de Calderón; 'La gallarda', d'Alberti, o 'La truhana' i 'Los bellos durmientes', d'Antonio Gala. Ja l'any 2000 va dirigir 'Panorama desde el puente', d'Arthur Miller; 'Tio Vania', d'Anton Txékhov; 'Doña Rosita la soltera' i 'El burlador de Sevilla', de Tirso de Molina, o 'Yo, Claudio', de Robert Graves. El 2012 va adaptar 'Yerma', de García Lorca.

El seu currículum compta amb el Premio Nacional de teatre en dues ocasions (1959 i 1986), el Premi de l'Espectador i de la Crítica, el Premi del Festival d'Almagro, el Premi de la Comunitat de Madrid (2000), el Max de Teatre en la categoria de director (2002) i el Max d'Honor (2009). És també Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França.

Els llibres que ens fan grans